Els detalls que van aflorant del cas “black cards” de Caja
Madrid posa els pèls de punta al més escèptics, i em recorda de forma molt
nítida l’escàndol del Palau de la Música del tándem Millet-Montull. No en tenen
prou de pertànyer a un estirp de privilegiats, per cognom o herència en la
majoria dels casos (o ambdues coses) sino que a més esdevenen saquejadors
irredents i d’una voracitat extraordinària. La qüestió és que no en tenen prou
en cobrar sous milionaris i en tenir dietes per posició o representació
difícilment justificables en empreses privades sino que a més a més utilitzaven
la targeta de crèdit per completar el saqueig.
Que del que se sap fins ara (com he escrit aquesta setmana,
només la punta de l’iceberg) hagin transcendit retirades de diners enefectiu
des de caixers per import de 5,5 milions d’euros és un escàndol d’una magnitud
inconmensurable. Així, el mai prou ponderat Rodrigo Rato, durant uns anys
il·lustre director del FMI, retirava un promig setmanal de 1.500 euros (més
enllà de tirar de targeta per dinars, berenars, putes i sopars). L’amic Blesa
(amic de l’Aznar, vull dir) que va dilapidar 437.0000 euros en 10 anys (com a
complement de dietes i sou milionari), es va gastar 919 euros en un sol càrrec
en una “gelateria”. Com apuntava avui en Ferran Torrent a RAC1, és curiós que en
alguns mitjans els putiferis s’anomenin gelateries, perquè si es va gastar d’un
sol cop mil euros en una gelateria devia ser perquè va convidar tots els empleats
de Caja Madrid de la capital d’Espanya a menjar gelats de vainilla. Jo no tinc
cap consideració moral en si els diners s’han de gastar en putes o en xiclets,
però quan els diners no són teus, llavors sí que en tinc de consideracions
morals, totes les del món.
Pero insisteixo en una idea que ja apuntava abans d’ahir. El
més greu de to tés la defensa que l’administració de justicia fa de la “Casta”.
El fiscal general de l’Estat, davant una situació de robatori organitzat com
aquesta té la santa barra de dir que “és prematur fer qualsevol afirmació i que
la investigació està en fase de prova”. I no passa res.
El jutge que volia jutjar Gürtel, Baltasar Garzón, fa mesos
que està exiliat a Europa. El jutge que va jutjar Blesa, Elpidio Silva, ha
estat inhabilitat 17 anys i mig. Una jove mare de València va estar a punt
d’anar a la presó per pagar uns volquers pel seu nadó amb una targeta de crèdit
robada. Un jove seguidor de la Penya passa una nit en una comissaria de policia
a Saragossa (ja em puc imaginar com el devien tractar) i és multat amb 4 euros
i la prohibició d’un any per entrar en estadis i pavellons esportius per
“incitació a la violencia”. Als neonazis que van sortir quasi al costat de la
Rita Barberà el dia 9 d’octubre, dia del País València exibint banderes i
símbols nazis no els passa res. Aquests no inciten a la violència, són
“rangers” dels Boys Scouts del Casal de València. El Tribunal Constitucional
pot tenir afers empantanegats anys i panys, però si es tracta d’una afer
relacionat amb Catalunya, en 12 hores tenen la resolució, pre-anunciada de
forma absolutament escandalosa i intolerable pel propi Mariano Rajoy la tarda
abans.
No van poder parar l’escàndol Millet, ni l’escàndol Matas,
ni l’escàndol Pujol (pares i fills), ni podran parar el de Caja Madrid, però
tots ells (amb una excepció) pertanyen a la Casta, i es veu que els afers de la
“Casta” no conèixer la separació de poders. En aquestes circumstàncies, el
poder executiu i el judicial van de la manera, “todos a una, como
Fuenteovejuna”.
Al llatrocini de Caja de Madrid només hi ha una excepció,
que m’agradaria recalcar. Dels 86 lladres, n’hi ha un que no ho és, malgrat ser
conseller de la Caja. Aquesta persona, malgrat disposar, com les altres d’una
“black card” no la va fer servir ni una sola vegada. A aquest heroi se li
hauria d’eregir un monument al mig de la Castellana, al costat del Banco de
España, però ja se sap, aquestes coses només succeeixen a la ficció.
L’altra reflexió que em faig, que ja he fet en d’altres
ocasions és que tot això passa perquè els votants, els “taxpayers” ho permetem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada