Ahir a La Vanguardia hi havia un extraordinari article de l'Albert Sánchez-Piñol, que portava per títol "Quan comences a dignificar-te". Amb l'aparent inocència que comença l'article (suggerint el visionat d'un vídeo a YouTube anomenat "Two monkeys were paid unequally", que per cert, és altament recomanable i no té desperdici), hom no endevina quin és el veritable contingut del mateix.
I certament, en un gir temàtic digne de Sánchez-Piñol, l'autor parla (diria que per primera vegada en un mitjà escrit) de l'acte de censura injustificable al que va estar sotmesa la presentació del seu llibre "Victus" a Utrech organitzat per l'Instituto Cervantes, i -aquí rau la novetat- boicotejat pel Govern Espanyol sense cap altre argument que l'estultícia més absurda (i que torna a demostrar el nivel Intel·lectual i estratègic del govern espanyol).
De fet, el propi autor defensa amb arguments la censura a la que va estar sotmès, i desmunta per mentiders i barrorers els arguments dels censors. El més meritori però -hauria de ser Premi Darwin qui va concèbre la prohibició, perquè segur que no té fills- és que el govern espanyol boicoteja un acte de l'Instituto Cervantes (amb el que l'autor confessa una absoluta afinitat recíproca) de presentació d'una novel·la en la que a la part central es desfà en admiracions sobre l'obra magna de Miguel de Cervantes: El Quijote. Si això no és el súmmum de l'estupidesa, que baixi Déu i jutji.
El cert però és que l'acte de censura absurda, estúpida, estulta, injustificable, pràcticament va passar inadvertit per la Intel·lectualitat espanyola. Per gairebé tothom excepte per en Javier Cercas. I Sánchez-Piñol, que confessa que només ha coincidit en alguna ocasió amb en Cercas, i del que diu que ideològicament els separa una muntanya, no se n'està d'elogiar el coratge d'en Cercas, com a novel·lista, com a Intel·lectual i com a persona d'una altura de mires per sobre de la mitja.
La raó de fons és un article publicat per Cercas a "El país semanal" en el que fa una defensa absolutament digníssima de Sánchez-Piñol com a Intel·lectual i com a novel·lista, que es titula "El momento en que empiezas a corromperte" i és senzillament deliciós.
Els arguments d'en Cercas, autor que admiro per haver escrit algunes de les novel·les que formen part de la meva vida i de la meva biblioteca ("El vientre de la ballena", "Soldados de Salamina" com a més significatives), són tan eloquents, tan ben explicats, que si l'Espanya que enyoro tingués la meitat d'aquest seny, seríem molt lluny d'on som ara. No em puc estar de transcriure'n un fragment:
"El jueves 4 de septiembre fue de improviso cancelada en Utrecht, sede del Instituto Cervantes de Holanda, la presentación de la traducción holandesa de Victus. Teniendo en cuenta que faltaban sólo 7 días para la gran manifestación del 11 de septiembre, Día Nacional de Cataluña, es asombroso que la decisión no fuera tomada por un independentista radical infiltrado en el Ministerio de Asuntos Exteriores con el fin de alimentar el independentismo catalán dando argumentos a quienes denuncian la ilusoria opresión de la cultura catalana y los tics autoritarios reales del Gobierno español; pero no: por mucho que cueste creerlo, la decisión fue adoptada por el Gobierno. El motivo alegado para hacerlo es que el día anterior se había producido en Ámsterdam, en un acto público celebrado en la sede de Diplocat –el organismo diplomático del Gobierno catalán–, un rifirrafe verbal a cuenta de la veracidad del libro, y el Gobierno español temió que el acto de Utretch “se politizase”. Se trata de una excusa sin sentido, que delata una ignorancia alarmante sobre lo que es una novela y no consigue enmascarar un acto intolerable de censura (ni un alarde de torpeza política): una ficción no es un libro de historia, pero, si la interpretación de la historia que ofrece no nos convence, lo que hay que hacer es refutarla con datos y razones, no acallarla; por lo demás, no hay literatura digna de tal nombre que sea sólo un entretenimiento inofensivo para gente ociosa: la verdadera literatura es –lo dijo Vargas Llosa hace 50 años– fuego, insumisión, dinamita, provocación moral y política, y por eso todo acto literario de verdad es también un acto político".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada