dijous, 30 d’octubre del 2014

La vergonya de la Junta de Sandro Rosell i la seva camarilla

En Jan Laporta és un ésser humà que, com a tot homínid de l'espècie Sàpiens-Sàpiens, té virtuds i defectes. Segurament, vista la seva trajectòria, és posssible, fins i tot probable que algú pogués pensar que té més defectes que virtuds.

Acceptem-ho.

Al seu mandat hi ha llums i ombres. Segurament més ombres que llums. Ho admeto.

Ara bé, el que no admeto és el que una Junta de covards, però Covards amb majúscules (on és amagat el principal covard, un tal Sandro Rosell que ningú no sap on para?? Vergonya!!! Vergonya, també amb majúscules"!!! ) hagi estat governant amb apatia de funcionari de diputació una institució com el Barça. Quina mediocritat!!!

Ho vaig escriure en aquest blog fa temps. Sóc "Laportista". Ara no he de reivincidar res, senzillament gaudir, per escarni dels mediocres. El desig de revenja d'aquest tal Sandro Rosell -tan corrupte i tan emmerdat amb negocis poc clars al Brasil (con un vulgar fill Pujol)-, per qüestions personals, que no tenen res a veure amb el tarannà de la institució FCBarcelona fa veritable fàstig.

El tal Rosell, pusilànime criatura que no té cap virtud reconeguda, ni tal sols la de ser capaç de parlar amb públic amb correcció (quina pena sentir-lo parlar, per l'amor de Déu) sense que un soci o aficionat quedi vermell de la vergonya que suposa que una tal mediocritat parli en boca d'una intitució com el Barça, va fer com el capità del "Costa Concordia", la primera rata que va abandonar el vaixell quan es van presentar les primeres visicituds i els primers problemes.

Al tal Rosell l'he vist córrer per Palamós (fent running com jo) i francament, un tipus que córre com ell, no em mereix cap confiança, ho vaig pensar quan me'l vaig creuar una vegada i em ratifico després de la seva dimissió miserable envoltada de llàgrimes de cocodril.

M'alegra profundament que una Jústicia en la que no crec gaire hagi estat capaç d'esmenar la brutícia generada per una Junta que il·legítimament qüestiona una de les etapes més brillants del Barça, al menys esportivament parlant.

Si l'actual Junta del Barça té un dit de dignitat (cosa de la que no estic del tot segur), no presentarà recurs contra la sentencia absolutòria de Laporta i la seva Junta, però és clar, això seria una decisió de directius intel·ligents.



 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada