És fascinant la frivolitat amb que els polítics que paguem entre tots -siguin del color que siguin els paguem amb les nostres impostos- profereixen barbaritats, mitges veritats o mentides descarades en funció de la situació política (el "momentum"), el mitjà de comunicació al que s'adrecen o el públic objectiu al que va adreçada la declaració o entrevista.
Aquests dos darrers dies ha crescut com una bola de neu muntanya avall la polèmica generada per les declaracions del delegat del govern, Enric Millo (del que hem sabut també recentment que té un germà independentista i amb el que no parla de política en reunions familiars per evitar les divisions i els enfrontaments....) en una entrevista al canal 3/24.
Millo afirma que hi ha converses secretes "a alt nivell" entre representants del govern Central i el de la Generalitat. El desmentiment de tals converses arriba pel mateix Puigdemont des de Narbonne dient categòricament que no n'hi ha i que "tant de bo"....Neus Munté també reforça la posició del president.
I....ai las, el pobre Millo sembla que es queda tot sol amb els secrets quan García Albiol (ese gran hombre) també li desmenteix les trobades secretes.
Però ves per on, en preguntar-li l'endemà a Don Mariano Rajoy Brey, aquest, com a bon gallec -i per tant hom es sempre incapaç de saber si puja o si baixa-, ni nega ni confirma sinó tot el contrari i etziva amb mestratge una de les seves "rajoiades": "si són secretas no se lo vamos a contar a Ustedes", diu el gran estadista.
I ves per on, quan semblava que ja tot el peix era al cove i que probablement el que havia succeit era que en Millo s'havia pres una triple ració d'aigua del carme caducada abans de passar per TV3 o les inal·lacions del maquillatge li havien pujat al cap, surt avui el molt ballarí Miquel Iceta ("resiste Pedro, resiste"), i diu que li consta que sí que hi ha negociacions secretes "a altíssim nivell", argumentant -i Iceta no sol dir mai bestieses, i això ho escric sense un bri de sarcasme- que vist com està el panorama seria del tot incomprensible que no n'hi haguessin.
Conclusió primera: com que ens enganyen de dia i de nit, no hi ha manera de treure l'aigua clara de qui diu la veritat i qui menteix, però la conclusió segona per a mi és molt més trista que la primera: ens prenen tots plegats el pèl com a contribuents i com a ciutadans i ens tracten simplement i plana d'imbècils.
És clar que volem que parlin, en públic i en privat, i que arribin a acords, però no que utilitzin políticament de forma partidista qualsevol aparició mediàtica, per simple que sigui. Ho he escrit més d'una vegada en aquest blog: se'ns pixen a sobre i diuen que plou, i per molt que creixi el desprestigi dels polítics i de la política, ho continuen fent com si res.
És exactament com les tres jutgesses del Cas Noos, que en la seva polèmica sentència han decidit que la infanta Cristina, ex-altesa d'Espanya, va firmar documentació mercantil sense saber el que firmava...per amor o incapacitat (o sigui, la tracten d'ignorant, o d'idiota....) i segurament, segurament, l'Angelines de "La competència" els donaria tota la raó.
