Llegeixo avui a l'Ara que al Regne Unit fa dies que s'arrossega una altra crisi (una més, des que el govern de Cameron va tenir la "brillantíssima" idea de convocar un referèndum per a preguntar als britànics si volien quedar-se o marxar de la Unió Europea, amb el resultat que tots coneixem). En aquest cas, es tracta del desproveïment d'ous als supermercats. Mirar les fotos dels lineals buits que el diari publicava avui feia una certa impressió. La cosa ha arribat a tal nivell que moltes cadenes han hagut de limitar el número de capses d'ous que es poden emportar (en molts casos, només dues dotzenes).
Qui els havia de dir als britànics que un dels efectes col·laterals del Brèxit seria que s'arribarien a quedar sense un dels ingredients bàsics dels tradicionals esmorzars? És cert que hi ha hagut pel mig una mena de grip aviària que ha fet que s'haguessin de sacrificar milions de pollastres, i és cert també que les granges de gallines ponedores es queixen del baix preu que paguen els supermercats, però la realitat és que no he llegit ni sentit cap altre país de la Unió Europea que estigui amb una situació tal de literal racionament d'ous (un fet inaudit a la Gran Bretanya que no es veia des de la Segona Guerra Mundial).
La realitat és, també, que entre la població de carrer s'ha encunyat i s'utilitza cada vegada més el neologisme "Bregret" que és un terme que combina la paraula "Brexit" i la paraula "regret" (lament), és a dir, un terme que recull el penediment que molts britànics comencen a sentir per haver votat a favor d'abandonar la Unió Europea. Entre d'altres coses perquè els beneficis i la pluja de milions associats a la "recuperació plena" de la sobirania britànica havien de ser visibles per a la ciutadania des del primer dia. Res més lluny d'això. La veritat és que hi ha hagut una fuita massiva de capitals, indústria i talent cap a països de la Unió Europea. Entre d'altres, molts fonts d'inversió domiciliats a Londres han traslladat els seus domicilis socials a Amsterdam o a París, però això només és un petit exemple de molts més.
Efectivament, en una enquesta encarregada pel "think tank" britànic "UK in a changing Europe", acredita que avui només el 32% dels britànics segueixen considerant que el "Brèxit" ha pagat la pena. Home, és un resultat francament pobre, però com que el mal ja està fet, no hi haurà cap governant britànic que tingui el coratge de tornar a sotmetre la qüestió a referèndum en, com a mínim, tres o quatre dècades.
Cap governant vol reconèixer mai que s'ha equivocat, i si això és així en democràcies consolidades com la britànica, imaginin-se en dictadures cruels i ferotges com la xinesa o la russa.....Aquesta setmana, el flamant -i riquíssim- nou Prime Minister de la Gran Bretanya, Rishi Sunak afirmava davant la Confederació de la Indústria Britànica, a tenor literal: "Vaig votar pel Brèxit, crec en el Brèxit, sé el que el Brèxit pot aportar, i ja està aportant, enormes beneficis i oportunitats pel país". I es va quedar tan ample, amb un somriure d'orella a orella. I el més dramàtic és que els empresaris presents a la conferència el van aplaudir.
En llegir això he perdut tot el respecte a un polític que em semblava brillant, però ai las, el curt terminisme els acaba convertint a tots en personatges de baixa estopa, fins i tot als més preparats.
De moment, el que el Brèxit està aportant és, entre d'altres perles, que els ciutadans britànics han hagut de fer llargues cues, no fa gaire, per a aconseguir omplir el dipòsit de combustible, que no es troben infermeres i falten metges als hospitals, i ara a més a més, no tenen ous...per esmorzar.
Avantatges del Brèxit. Certament.
.png)
