El cas de la menor tutelada per la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) que aquesta setmana s'ha conegut per la difusió que n'han fet els mitjans de comunicació, posa els pèls de punta.
I ho fa per molts motius. El primer i el més important és que es tracta d'un servei de l'Administració que té, segons es desprén del que es defineix a la seva pàgina web, la missió de "promoure el benestar de la infància i l'adolescència en alt risc de marginació social amb l'objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal", i afegeix "També exerceix la protecció i la tutela dels infants i adolescent desamparats".
És a dir, els objectius de la DGAIA, en el cas que ens ocupa, s'han incomplert en tots, tots els seus principis. Com és possible que hagin fallat tots els protocols? Com és possible que una nena tutelada de 12 anys que vivia en un centre de la Generalitat fos víctima de violacions reiterades des de l'any 2020 i durant més de dos anys passés moltes nits fora del centre tutelat sense que això aixequés cap sospita?
Els fets han estat publicats per la immensa majoria de diaris i se n'ha parlat a emissores de ràdio, de televisió i a internet, i per tant, no els repetiré perquè hores d'ara m'atreviria a dir que tothom sap aquest escàndol, un dels més greus, m'atreviria a dir, que he vist als darrers anys.
Fent una mica de recerca bibliogràfica durant un parell de dies, però, he entès -i ho he entès molt bé- de què va la cosa.
La DGAIA no és un servei públic en el sentit literal de la paraula, sinó més aviat un ens -alimentat pel arxiconegut mecanisme de les portes giratòries per a col·locar amics, coneguts i saludats dels partits polítics- que subcontracta pràcticament totes les seves actuacions a entitats, suposadament sense ànim de lucre, com ara Plataforma Educativa o la Fundació Resilis, que són veritables pous sense fons, entitants no fiscalitzades per l'Administració que reben, pel que sembla a dit, quantitats ingents de diner públic per a gestionar els centres tutelats de la Generalitat de Catalunya.
La cadena de subcontractacions i la manca de control està en l'origen d'aquest escàndol que ara s'ha fet públic, gràcies a la denúncia d'un home a qui se li va oferir violar a la nena. Si fa no fa, com el cas del Palau de la Música on tot l'afer de corrupció es va destapar gràcies a la denúncia anònima d'un empleat del Palau a l'Agència Tributària.
Tirant de bibliografia, els escàndols de la DGAIA es remunten com a mínim al 2016. Un informe de la CGT d'aquesta data, diu textualment: "...Cal denunciar com en aquests centres de menors gestionats per fundacions, la DGAIA paga com a mínim més de 3.000€ per mes i per nen, a vegades més de 4.000€ sense que hi hagi cap tipus de fiscalització ni auditoria externa pública coneguda d'aquests diners públics i que a vegades ens hem trobat com cobren a la DGAIA per exemple, serveis de neteja dels CRAES que acabem fent infants i educadores/rs. Si tenim en compte que hi ha uns 2.800 menors i d'aquests, més d'un 80% es troben en Centres concertats de gestió privada, tenim una despesa pública de milions i milions d'euros, sense cap tipus de control públic". Si les xifres de la CGT fóssin certes, cosa que no tinc els mitjans ni el temps per a comprovar, estaríem parlant de més de cent milions d'euros l'any, cosa que no m'estranyaria, si tenim en compte que el pressupost de despesa de la DGAIA el 2023 va ser de 388,6 milions d'Euros....
Els periodistes d'Octuvre (www.octuvre.cat) fa també molt de temps que investiguen les irregularitats de la DGAIA, i ja fa mesos anticipaven el que ara mateix, els ciutadans de carrer, atònits, acabem de descobrir.
Tot plegat fa molta pudor de socarrim i em fa molta vergonya, com a Català i com a ciutadà. Perquè fer negocis privats, amb diner públic i al cim posant en risc els col·lectius més desamparants no és només escandalós, sinó és delicte. I els culpables, en aquest cas, i com a mínim, els màxims responsables de la DGAIA, haurien de ser destituïts i acusats per la fiscalia. Els que han permès aquesta misèria moral, per acció o per omissió, són tan culpables com el responsable de la trama, i haurien de ser jutjats igualment.
Però saben que penso? Doncs que la reponsabilitat pública quedarà tapada sota una catifa perquè hi deu haver més d'un peix gros (present o passat) implicat en tota la trama de corrupció. Tan de bo s'arribés al final, però en dubto.
Parafrassejant Marcelo a l'acte primer de Hamlet "hi ha alguna cosa podida al Regne de Dinamarca" (substitueixi's aquest darrer país per Catalunya).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada