"Castor": una història increïble però real

L'anunci en consell de ministres d'ahir sobre la resolució administrativa del Projecte Castor és exasperant i abominable.

Saber que la indemnització de 1.350 milions d'euros s'haurà de pagar en concepte de lucre cessant a la UTE Escal UGS de la que ACS n'és sòcia en un 67% em sembla un despropòsit al·lucinant. No només pel fet en sí, que ja de per sí causa estupefacció (la indemnització l'acabarem pagant els ciutadans de peu a la factura de la llum durant els propers 30 anys) sinó per la concatenació de barbaritats que han conduït a una situació com aquesta:

1. L'any 2008, de forma incomprensible, amb nocturnitat i alevosia, el Ministerio de Industria dirigit per Miguel Sebastián, va aprobar en Consell de Ministres, un mes d'agost, la indeminització que ara haurem de pagar tots. Era encara l'època en que els grans negocis immobiliaris i d'infraestructures es tancaven a la llotja del Bernabéu.

2. La Generalitat de Catalunya, amb una legislació mediambiental molt restrictiva, no va voler la plataforma a les costes catalanes, i la Generalitat Valenciana la va rebre amb els braços oberts.

3. Costa de creure que una obra com aquesta, superés totes les proves de viabilitat ambiental que s'haurien d'haver dut a terme

4. Després, tothom ho sap, es va enfonsar la bombolla, va caure el consum i el magatzem estratègic de gas va deixar de ser necessari i estratègic.

5. També costa de creure que el Tribunal Suprem avalés la legalitat de la Concessió amb les indeminitzacions corresponents. No serà perquè els diners amb els que es va construir la plataforma els va prestar a Escal UGS el Banc Europeu d'Inversions i en aquest cas hagués estat l'Estat el responsable civil subsidiari i hagués hagut de pagar directament la indemnització?

Doncs ara resulta que a més a més, el desmantellament de la plataforma (300 milions més), també a incloure a la factura del gas, estarà pendent dels estudis d'impacte ambiental (que no es debien fer prou bé al seu dia....).

Em repugna que no hi hagi exigència de responsabilitats, i que la més absoluta impunitat segueixi campant per aquestes terres, com si això fóra la cosa més normal del món.

El Ministre d'Industria de l'època i els seu equip i tots els que van autoritzar aquesta concessió, haurien d'estar perseguits per la Fiscalia des de fa dos anys com a mínim, i acabar -presumptament- a la presó.