Per fi TV3

He trobat francament estrany que hagin hagut de passat dos mesos i mig abans que TV3 no hagi començat a parlar amb una mica de profunditat analítica de l'afer Pujol (pare). No fa gaire llegia una crònica de la Mònica Planas a l'Ara en el que la periodista demanava el mateix. Ho comparteixo. Escrivia la Mònica: "Per quan un "30 minuts" dedicat a investigar en profunditat la revelació de Jordi Pujol?". Té raó. Amb l'excepció del "Polònia", que -afortunadament- va absolutament per lliure i no deixa, empleant la molt apropiada expressió Castellana "títere con cabeza", sobre el pas Pujol hi han hagut fins ara més ombres que no pas llum.

Suposo que els diguem-ne "retards" poden haver estat motivats per un possible debat intern generat tal vegada pel fet que Pujol va ser el "creador" de TV3 i que per tant, matar el pare sempre té quelcom de complicat i dolorós.

Ahir per fi, TV3 va emetre un programa força interessant (tinc alguna reserva respecte al format i als participants i segurament jo ho hauria fet d'una altra manaera), sobre el cas de l'ex-president. El Punt Cat d'ahir de l'Ariadna Oltra va ser un primer lliurament en aquesta línea. Que la tele creada pel Pujol, gran vehicle de normalització lingüística i de país actuï amb objectivitat i rigor també en aquest cas és sinònim de qualitat democràtica.

Algunes intervencions al programa d'ahir van ser força interessants, en particular Ernesto Ekáizer i Itziar Gonzàlez (veritablement revelador que Pujol li digués a la Itzíar, arran d'una reunió mantinguda entre tots dos després de l'afer "hotel del Palau de la Música" que va portar a la regidora de Ciutat Vella a la dimissió, de forma literal: "la veritat no es pot dir").

Ahir va continuar la desacralització accelerada de la figura del pare moral de Catalunya  durant 23 anys. Em quedo amb una de les conclussions/hipòtesis més interessants del programa: mentre en Pujol va formar part de "la Casta" a Madrit -ciutat, no concepte- que ho savien tot, del pare, del la dona, dels fills i de l'esperit sant, giraven el cap cap a un altre costat i aplicaven la tan coneguda màxima francesa: "Laissez faire, laissez passer". Una vegada Pujol esdevé mig independentista, la cavalleria rusticana comença a escalfar motors, i quan finalment s'hi declara obertament, aleshores tota la maquinària es posa en marxa. És una hipòtesi més que plausible. És més, m'hi jugaria uns quants diners i tot.

Ahir va quedar clarament dit que no hi ha ningú que es cregui la història per a no dormir del pare Florenci. I és evident que sortiran moltes més coses, però el ciutadà de carrer ja ha canviat el xip, i això és segurament el més edificant d'aquesta història.

Més preocupants són segurament les explicacions d'Ekàizer citant mitjans de Madrit que tornen a vincular el nom d'Artur Mas amb operacions de capital a l'exterior. Només cal recordar què va passar el 2012 abans de les darreres eleccions autonòmiques amb les informacions d'"El Mundo" i l'informe policial sobre Pujol i Mas i els comptes a l'exterior....Els desmentiments de Pujol i la confessió posterior.

Segur que la guerra bruta de l'Estat en aquesta fase del procés és total, i per tant, aquesta informació cal agafar-la amb reserves, però si fóra veritat, potser seria la gota que acabaria per fer vessar el got....

El moment polític és més apassionant que mai.