Màfia o democràcia

El patró de comportament de les dretes (extremes) i les extremes dretes és el mateix tant si estem parlant d'Hungria, com d'Espanya (i de Catalunya) o dels Estats Units. 

Després de la plantada de la senyora Díaz Ayuso, divendres passat, a la conferència de presidents autonòmics en abandonar la sala quan el president d'Euskadi, Immanol Pradales, va utilitzar l'euskera per a fer la seva intervenció, les dues ànimes del PP van quedar ben paleses: la d'aquesta senyora, que defensa literalment que "España no es un país plurinacional, es una gran nación de siglos y además pocas naciones como la nuestra tienen una lengua común compartida por 600 millones de personas" (a la senyora Ayuso no la va secundar cap altre president del PP) i la de la resta de presidents.

De fet, la suposada imatge d'unitat que el PP vol mostrar en públic, com a única alternativa de govern per a Espanya, la desmunta aquesta senyora amb els seus estirabots teledirigits pel senyor Miguel Ángel Rodríguez, àlies MAR, deixeble avantatjat de Steve Bannon i com a tal, inventor de "fake news", món paral·lels i realitats alternatives.

La manifestació de diumenge passat a Madrid, convocada pel PP però amb la consigna d'anar-hi sense banderes de partit (si si van fixar, no hi havia banderes del PP, només d'Espanya, tantes, que feia mal als ulls) pretenia ser el tret de sortida del congrés extraordinàri del Partido Popular del proper mes de Juliol en el que suposadament s'ha d'aprovar la nova ponència política del partit i donar l'aval a Núñez-Feijóo com a candidat a la presidència del govern a les noves eleccions.

Si després dels autocars pagats pel partit i el suport de la premsa afí només van aconseguir convocar 45.000 persones, segons la delegació del govern, no sembla que la manifestació, que tenia com a lema: "màfia o democràcia" (ja saben, com allò que deia l'Ayuso durant la pandèmia: "socialisme o llibertat"), fos un rotund èxit. Però ja s'ho devien flairar quan en comptes de la plaza Colón, amb major capacitat, la van convocar a la plaza de España.

I naturalment, la senyora presidenta de la Comunidad va aprofitar en el seu discurs per inflamar les masses amb missatges del tipus: "Què importa apartar la guàrdia civil de determinades regions? Què importa que es permetin llistes amb terroristes a Bildu? Què importa que amnistïin colpistes?...".

Aquesta gent, tenen la desvergonya de titllar de màfia el govern de Sánchez (que també sembla força clar que no està net de pecat amb tots els escàndols que els esquitxen) quan ells mantenen a les seves files un president autonòmic, Carlos Mazón, que és el responsable, com a mínim subsidiàri, de la mort per negligència de 227 persones el 29 d'octubre de l'any passat a l'Horta Sud i àrea metropolitana de València.

I mentre a la plaza de España hi havia aquesta manifestació, amb Aznar, Botella i Díaz-Ayuso que no es van separar ni un mil·limetre de Núñez-Feijó (de fet per president del PP deu sentir de ben a prop l'alè de la presidenta al seu clatell), també a Madrid, el "Madrid Economic Forum" reunia en un acte patrocinat per empreses de criptomonedes, la crème de la crème del lliberalisme i l'extrema dreta, amb un convidat d'honor, Javier Milei, que va entrar a l'escenari dient "Viva la libertad, carajo, muerte al socialismo" o també "Contra los socialistas de mierda yo siempre voy a estar a su lado" (aquest és el nivell: Ayuso libertad). Altres notables participants van ser, Albert Rivera (sí, és viu, sembla que ha resucitat), Esperanza Aguirre, Espinosa de los Monteros i Ramón Tamames (el comunista que es va tornar boig i va defensar la moció de censura de VOX) entre d'altres perles pàtries. Tota una declaració de principis vistes les simpaties polítiques d'aquest personal.

Jo no m'atreveixo a vaticinar com acabarà tot plegat, però el que sí els asseguro és que, vista la crispació d'ànims a Madrid, on només s'utilizen entre els polítics els ventiladors per expulsar la merda dels uns contra els altres i dels altres contra els uns (i qui tingui les mans netes de debò que tiri la primera pedra), les properes eleccions seran divertides. I de resultat totalment incert. 

No tinc clar que el senyor Núñez-Feijó, que ha anat de més a menys, no acabi essent escombrat per l'apissonadora d'aquest vers lliure anomenat Isabel Díaz-Ayuso. Ayuso Libertad.