Aquesta tarda, cap al tard, he tingut el primer moment de tranquilitat de la setmana, i com sempre que puc, m'agrada escapar-me amb l'Ona pel meu barri. El parc de La Devesa i els seus voltants ofereixen un gran número de possibilitats, tant de passejar, com de practicar esport, com de perdre's encantat gaudint d'un Ter que porta més aigua del que ens té acostumats, vagarejant sense gaire rum pel sender al costat del bosc de rivera que discórre riu envall, fins passat l'hospital Josep Trueta.
La passejada d'avui ha estat doblement instructiva ja que ens ha permés gaudir de la contemplació d'algunes de les infrastructures que l'Estat construeix a Catalunya. Ja sabem, mitjançant aquell prodigi d'eficàcia i execució que porta per nom Ministerio de Fomento.
Feia dies que no arribàvem fins al nou pont que uneix el sector Trueta i Pont Major. És meravellós contemplar el pont, que s'aixeca majestuós i inacabat, més d'un any després que hagués d'estar acabat. No fa gaire dies que El Punt Avui publicava un nou retard anunciat pel Ministeri, que tresllada la inauguració prevista per l'Octubre, a finals d'any. El millor de tot plegat és que les obres que depenen de l'Ajuntament de Girona: accessos, rotondes, enjardinament a cantó i cantó de pont, enllumenat, semàfors, senyalització, estan a punt des de fa tres mesos, però el pont el deu estar acabant un gruista, un paleta i un manobre, perquè fa molts dies, molts, que no hi veig cap progrés.
De tornada del pont, hem passat pel costat de la zona de La Devesa des d'on un número indeterminat de bombes estan poant l'aigua acumulada al túnel de l'AVE al seu pas per la zona. El panorama és encara dantesc, i això tenint en compte que fa quatre dies que treuen aigua. Una cosa és veure-ho al Telenotícies, que no deixa de tenir una certa -diguem-ne- èpica, i una altra veure la misèria en directe.
A la zona de bombeig s'hi concentren gran quantitat de vehicles: els d'Adif, excavadores, camions, cotxes de bombers, furgonetes diverses. La zona està tancada per una barreja cutre de tanques metàl·liques, cinta de "no passeu" i palets de fusta posats en vertical. Dins la zona hi ha les mànegues de gran capacitat que tiren l'aigua a la llera del riu, i també un munt de persones de -al menys- quatre subcontractes d'Adif, així com soldats amb pinta d'avorriment que fumen amb resignació. No m'ha semblat gens edificant, i les mànegues segueixen traient. El portanveu d'Adif que ha tingut la barra de dir que el problema ha estat generat pel clavagueram de Girona, no ha dit una indignitat, ha dit una mentida envoltada d'estultícia que hauria d'haver suposat -en el cas, és clar, que Adif fóra una empresa seriosa- el seu cessament immediat.
Llàstima que s'hagi fet tard i no hagi tingut temps de veure com evoluciona la part final de les obres de la nova biblioteca de Girona, també una magistral execució del Ministerio, sí, aquella que -algun dia, algun dia- l'Estat ens ha dit que tornarà a obrir. Tot just porta un any de retard...Què és un any davant la immensitat de l'Eternitat? No res. El meu carnet està florit des de fa molts dies, però espero poder-lo tornar a utilitzar algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada