dissabte, 11 de gener del 2014

Flavia Company: L'Illa de l'última veritat

Vaig acabar l'any 2013 posseït per la lectura d'un llibre que em va recomanar un gran amic.

Es tracta d'una novel·la deliciosa, de 141 pàgines, que es llegeix molt de pressa tot i que és probable que en acabar-la hom tingui la temptació de tornar a rellegir determinades parts de l'obra inmediatament i amb gran interés. Òbviament no en diré el motiu, ja que aquesta és una part molt important de la gràcia del a novel·la.

El llibre és "L'illa de l'última veritat" (Editorial Proa, 2010, disponible en Català, Castellà i en edició de butxaca -a Abacus-), de l'escriptora argentina afincada a Barcelona Flavia Company.

Confeso que no havia llegit res de la Flavia (Buenos Aires, 1963) i en acabar el llibre vaig entrar ràpidament al seu blog: www.fcompany.blogspot.com, del que recomano una visita.

"L'illa de l'última veritat" entronca amb la tradició més clàssica dels llibres d'aventures, i recorda molt, tant en el fons com en la forma a Jules Verne o al Joseph Conrad de "El Cor de les Tenebres", viatge iniciàtic per l'Àfrica colonial belga que va inspirar molts anys després a Francis Ford Coppola en la grandíssima pel·lícula "Apocalypsis now", amb un immens Marlon Brandon i un extraordinari Martin Sheen en els papers protagonistes.

La història explica el naufragi d'un nord-americà de Nova York, el doctor en medicina Prendel, que decideix prendre's un any sabàtic per fer la volta al món amb el seu vaixell en companyia de dos amics. El vaixell sofreix un atracament per part de pirates prop de les costes del golf de Guinea. Els dos companys moren i Prendel aconsegueix salvar-se i arribar a una petita illa deserta que ni apareix a les cartes de navegació.

Torna a Nova York al cap de cinc anys durant els quals no s'ha sabut res d'ell i la seva tornada està envoltada de misteri. Només quan se sap malalt d'una malaltia terminal, decideix explicar la seva història a la seva amant dels últims anys, la Phoebe Westore. La història amaga un secret extraordinari amb el que el protagonista decideix que ha pogut viure però que no hi podria morir.

La novel·la, amb un estil directe concís, utilitzant tècniques narratives diferents, combinant la primera i tercera persona per a la narració, és una petita obra d'art, altament reconamable i amb sorpresa final.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada