L'escàndol que està aflorant aquests dies en relació a l'afer de les "black cards" de Caja Madrid torna a posar en dubte que hi hagi no tan sols un pam de net, sino un gram de dignitat.
Que 86 persones, entre "consellers" (designats a dit) i alts directius d'aquesta institució haguessin gaudit de targetes de crèdit per a despesa personal, no declarades al fisc i amb càrrec al compte de resultats de Caja Madrid (primer) i de Bankia (després), entre els anys 2002 i 2012 per import de 15,2 milions d'Euros és quelcom que no té cap mena de lògica, ni explicació, ni ética, ni estètica.
Que a més a més, això només sigui la punta de l'"iceberg", com apunten alguns mitjans tampoc sembla gaire esperançador. Per exemple, s'acaba de saber, que 34 dels 86 afortunats amb la "loto" de les targetes de crèdit varen gaudir de préstecs personals i avals per import de 64 milions d'Euros entre 2004 i 2011 (diari "Expansión"). Òbviament, entre aquests privilegiats hi podem trobar noms tan coneguts com els d'Arturo Fernández i Gerado Díaz-Ferran, la qual cosa, no és d'estranyar però és de jutjat de guàrdia.
Que alguns dels directius, només alguns, hagin tornat part, i recalco, part del que van gastar en targetes de crèdit opaques també em sembla una altra mostra de mala praxis a la que malhauradament ja estem habituats.
Però hi ha aspectes més greus de tot això i que fan qüestionar-se l'essència del sistema i la democràcia de baixíssima qualitat en la que vivim:
1. Deloitte no va detectar durant 10 anys els comptes opacs on es "camuflaven" aquests pagaments. Una altra vegada els auditors no han fet la feina que se'ls suposava. En el cas de Gowex es podria "mig" entendre, ja que l'auditor era el cunyat del defraudador, i sabia tant d'auditoria com jo de sànscrit, però Deloitte és una altra cosa. Tornem doncs a qüestionar per què serveix l'auditoria, si no pot detectar pollastres com aquests? Que no ha de ser part de l'element de control de tercers amb interessos a l'empresa auditada? Doncs, sí, ho hauria de ser, però....
2. El jutge que envia Blesa a la presó, Elpidio Silva, és jutjat, apartat del cas i inhabilitat per a fer de jutge durant 17 anys i mig. Un exercici de coherència, sense entrar en els detalls processals de com el jutge va portar aquests cas, tot i que per les informacions que tinc, no hi va haver en absolut prevaricació ni dol. Però una altra vegada assistim a la "casta" que protegeix els seus membres, siguin del color i del partit que siguin. Segons el periodista especialitzat Ernesto Ekaizer, Silva recorrerà la sentència d'inhabilitació però no té res a fer. El Tribunal Superior de Justícia que revisarà la causa està controlat per la Sorayita (presumptament).
3. És paradoxal i molt preocupant que hi hagi jutges que hagin de preguntar sobre la "legalitat" de les targetes a la CNM o a l'Agència Tributària (puc entendre que no hi hagi jurisprudència, però tampoc no hi ha sentit comú?) o que algú com la gran, grandíssima Esperanza Aguirre digui que probablement no tenen la culpa perquè algú els va dir que "allò funcionava d'aquesta manera".
En fi, no cal dir res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada