Deixació de funcions

Som on som perquè segurament ens mereixem els governants que tenim, a Catalunya, a Espanya, a Europa. Som on som perquè en general estem representats per descerebrats, inútils o corruptes, i senzillament ho tolerem, o parafrasejant en Lluís Llach, "fem com si no...".

Cada com més sovint penso que en la política, a l'igual que en l'educació, la delegació de responsabilitats a d'altres pot portar -i de fet porta moltes vegades- conseqüències negatives fins i tot nefastes.

Durant molt de temps, en èpoques de plena activitat, quan els gossos es lligaven amb llangonisses, moltes famílies de classe mitja (en conec unes quantes) van abandonar les seves funcions com a educadors dels seusfill (per dedicar-se sobre tot a fer calers) i van delegar completament a l'escola l'educació dels seus fills.  El resultat és malhauradament més que evident. Ara n'estem patint les conseqüències. Tenim un panorama ple de "ninis" i Espanya té el dubtós honor de ser el país d'Europa amb major taxa d'atur juvenil.

En política ens ha passat el mateix. A Catalunya i Espanya en particular segurament més que a la resta d'Europa. Aquí partíem d'una dictadura sagnant, despiatada. La transició va agafar els nostres pares amb una por transmesa a foc per la generació dels nostres avis. I van creure en la regeneració. Van confiar en una generació de polítics joves, que procedien tots de la clandestinitat, alguns de l'exili, fins i tot de la presó i els van encomanar fer una "transició" cap a la democràcia. Segurament allò era en aquell moment el que es podia fer, el que calia fer perquè aquell equilibri tan feble no es trenqués.

Però han passat 40 anys, i la "res pública" no només no ha millorat sino que ha empitjorat sensiblement. I això és així perquè els ho hem permès, entre tots plegats.

Si després de l'escàndol Pujol hi haguessin hagut 100.000 persones manifestant-se pel carrer clamant justíscia, o en el cas Millet, o en el recent cas de l'espoli de Bankia, o tants i tants altres, si en les eleccions hi hagués un 50% de vot en blanc, i cada vegada que es cometen arbitrarietats (n'acabem de viure unes quantes la semana que s'acaba), si la política fos transparent, si s'escollissin les persones i no els partits, si hi hagués democràcia directa en casos concrets (ara que en el món digital això és més que factible), si.....segurament moltes coses serien diferents.

Per tant la conclusió és que tenim els polítics que ens mereixem i només si tenim veritable voluntat de canviar-ho, ho farem. Sembla que per primera vegada en 40 anys, un canvi de mentalitat és posible. Tinc molta curiositat....