Miro amb una estupefecció creixent l'entrevista que Juan Carlos I concedeix a Televisión Española (La 1, Divendres 4 de gener 22:00hores). S'anuncia com la primera entrevista que concedeix el Rei d'Espanya des de l'any 2000. Fantàstic. Tal com està el pati entre urdangarins, sobiranismes i elefants, igual la cosa és interessant. Però, ai las, ingenu de mi, la il·lusió, que diria el Mas del Polònia, va durar menys de trenta segons. Pur servilisme en una operació estètica de rentat de cara. Dubto que una porqueria com aquella servís per a netejar res si el públic que ho va veure tenia dos dits de sentit comú (a Catalunya, el sisè programa més vist de la nit amb un discret 11,5% del share, unes 350.000 persones, res de l'altre barri).
Home, si del que en Jesús Hermida - grandíssim periodista en el passat però actualment un altre dinosaure en vies d'extinció- va perpetrar a Televisión Española s'en diu una entrevista jo sóc el Dalai Lama.
Van ser 20 minuts d'un servilisme que ni els periodistes afins al règim que entrevisten Lukashenko a la televisió pública de Bielorússia. Si en comptes del Rei l'entrevistat hagués estat Francisco Franco, el tracte i el resultat haguéssin estat més o menys els mateixos. D'entrada el bodri va estar enregistrat, no van tenir nassos de fer-lo en directe (no m'extranya, tractant-se de dos dinosaures com ell, segur que el teleprompter i l'edició debien anar a dojo). En cap moment es van poder veure bé les busques del rellotge del despatx, el que és prova evident de que l'entrevista es va tallar i editar, per a deixar-ne només allò que "quedava bé", vaja com es feia durant la dictadura, com fan tots els dictadors del món mundial quan concedeixen entrevistes.
L'Hermida, de la mateixa edat que el rei, 75 anys, no és ni una mera ombra del gran periodisme que va ser. Va tenir la indignitat d'oferir-se per un acte indigne com aquell, un exercici d'anti-periodisme, en el que només tenia elogis per l'entrevistat, tractant-lo de "Senyor", "Vuestra Majestat.." i d'altres perles semblants, com si en comptes de tractar-se d'una persona de carn i ossos és tractés d'un déu, un super-heroi o un personatge superior a la resta dels mortals.
El rei, amb una espectacular papada, embafat de cortisona i menjant-se de forma evident totes des "d" de final de paraula (..."emocionao","apoyao", ...."toavía".... i d'altres meravelles), va estar insuls, intranscendent, no va dir absolutament res de contingut, només una vetllada referència al procés sobiranista de Catalunya "me duelen las intransigencias que conducen a maximalismos, porqué tal vez acabe en un rupturismo que ahora no nos conviene"). L'anti-periodista no li va preguntar res que tingués un mínim d'interès per l'audiència: ni la més mínima menció al cas Urdangarín, ni la cacera d'elefants, ni l'opacitat dels comptes de la casa reial, ni la seva (inexistent) relació amb la Reina Sofia, ni res de res de res. Només, això sí, pit i collons, per dir que té un hereu molt preparat amb el que departeix molt sovint, i que no pensa abdicar de cap de les maneres. I l'Hermida posant cara de complaença ratllant l'èxtasi...
En fi, la monarquia espanyola s'està guanyant a pols que l'aboleixin en poc temps, i si no, ja es veurà (l'índex de popularitat del rei ni tan sols arriba a l'aprovat -4,89- el més baix des de març de 1994). I repeteixo, no em quep al cap que els estrategues de la casa reial pensin que em una cosa com la que van excretar divendres passat es pugui rentar la cara ni a la monarquia ni al Sum Sum Corda.
Viure per veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada