Fins fa quatre dies no havia sentit a parlar mai de The Mamzelles, fins que farà un parell de mesos vaig sentir la Sílvia Cópulo que les entrevistava a Catalunya Ràdio però com que estava per altres coses no vaig prestar cap atenció especial i només vaig pensar que es tractava d'un altre dels grups de música catalans que darrerament estan en permanent i plena eclossió. Em va cridar l'atenció només per això, per confirmar que l'escena musical catalana està en plena expansió.
Després, sense cap connexió aparent, hem començat a veure de forma reiterativa i fins a arribar a l'esgotament l'anunci televisiu i radiofònic de la campanya de la Generalitat de Catalunya i Ecoembes i Ecovidrio anomenada "Envàs on vas". Les tres jovinzelles amb aire kitch i retro que apareixen a l'anunci són justament "The Mamzelles" i això ho vaig descobrir tot just la setmana passada.
He de reconèixer que vaig passar del més profund emprenyament per com ens tracta l'Administració (simplement i plana d'estupids) a mirar l'anunci amb uns altres ulls, i he acabat admetent que el cervell que va planificar la campanya de màrketing sabia molt bé que feia. Perquè d'acord que ens prenen per ases, però és cert que no reciclem bé (d'això en sé una mica) i a cop i sentir la cançó, enganxosa fins a la sacietat, segur que acabem concentrant-nos una mica més davant l'anunci.
Com que una cosa porta a l'altra he acabant comprat el disc a l'Apple Store (13 cançons, 9,99 €). El disc, publicat per Discmendi el juny de l'any passat és el resultat d'haver guanyat el concurs Sona9.2011.
The Mamzelles (tan senzill com la transcripció fonètica del francès Mademoiselles dit depressa), està format per 3 barcelonines de 22 anys que estudien a l'Institut del Teatre (es nota en l'anunci) i que una nit de borratxera (segons elles mateixes) van decidir constituir el grup i presentar una maqueta al Sona9.
Que se desnude otra es un disc divertidíssim. La mateixa portada és una declaració d'intencions i continguts: es veuen les tres noies desmadrades amb les calces a mig genolls. Aporta frescor al panorama musical català. Hi ha 13 cançons amb aire retro que discorren des del folk al dixxie, passant per la famfàrria de festa major, i una cosa també interessant, canten en català, castellà, anglès, francès i fins i tot alemany (com La Pegatina, encara que no tinguin res a veure les unes amb els altres); en alguns temes fan servir més d'una llengua.
El títols son del tot explícits, destacant "Fucking Vagina" o "La dona que mirava la Tele". Un disc, insisteixo, altament recomanable. Aporta un humor i una frescura que en temps com els que vivim, s'agraeix particularment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada