TVE altra vegada

Primera

 

No fa gaire vaig fer una entrada sobre els criteris periodístics de Televisión Española, arrel del tractament informatiu que La 1, en els seus informatius del vespre, havien donat de la manifestació independentista de la Diada, que va aplegar un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. A títol de recordatori, la cadena pública la va situar a la posició número 20 de les notícies del Telediario Segunda Edición, com si una mani d'1,5 milions de persones fóra una cosa que es veiés cada dia a cada cantonada.

 

Segona

 

El divendres passat, ho escrivia ahir, van tenir la santa barra d'emetre un pamflet hagiogràfic del Rei d'Espanya perpetrat seguint les normes deontològiques de l'anti-periodisme. El rigor periodístic de l'entrevista es fa patent en tot moment, fins i tot per a un no expert.

 

Tercera

 

Però la gota que fa vessar el got, en un canal que -recordem-ho- ja no té cap ingrés per publicitat i que en conseqüència els contribuents, ens agradi o no, paguem totalment amb els nostres impostos,  s'ha produït quan per anunciar el lliurament dels Premis Literaris Nadal (Editorial Destino, 6 de Gener de 2013), la periodista de TVE tenia una fotografia del tennista Rafael Nadal al darrere. Si no fós que he vist la imatge amb els meus ulls pensaria que es tracta d'una broma dels Sants Innocents. Però no, la notícia és autèntica, a la "de todos" les segueixen fent de l'alçada d'un campanar.

 

Il·lustrar la concessió dels premis Nadal (amb una tradició literària que es remunta a fa més de 50 anys) amb una fotografia del tennista de Manacor em sembla d'una incultura i desidia indigna d'una televisió d'un país de la Unió Europea. Ni a la de Burkina Fasso ho entendria, però a TVE encara menys. Aquest és el preu de les retallades, que una televisió pública acabi sense direcció i sense criteri.

 

 

El més emprenyador de tot plegat és que ni per la primera, ni per la segona  ni per la tercera ha plegat ningú ni han cessat els responsables d'informatius. Al menys a la BBC  ho dimiteixen o els pleguen, però ja se sap, allí accepten amb naturalitat un referèndum d'autodeterminació per Escòcia, aquí en canvi, i em repeteixo, no dimiteix ni el Tato.

 

Viure per veure.