Curiositats d'Andorra

 

Amb la família i uns amics també amb dos fills vam decidir acabar l'any esquiant a Andorra. De fet, si hom no pot anar als Alps, sigui per manca de temps o pressupost, Grand Valira és, sense dubte, la millor alternativa, el més gran domini esquiable dels Pirineus i un estació ben gestionada, moderna i amb totes les possibilitats per a practicar l'esquí.

 

A diferència d'altres vegades que anem a esquiar a Andorra, on solem fer nit a l'extraordinari "Chateau Brangoly" (http://www.andilanahotels.com/fr/hotels/le-chateau) regentat de forma molt professional i exquisida per l'Edu i en Quim, dos persones encantadores que el tracten a un a cos de rei, vam decidir fer nit més a prop de les pistes i vam dormir a un apartohotel a Les Bordes d'Envalira (just a la sortida del túnel d'Envalira des del Pas de La Casa) anomenat Els Llacs (també altament recomanable). Gran esquiada en bona companyia i una mica d'antropologia social.

 

Durant els tres dies que hi vam estar ens vam adonar d'algunes curiositats que em van cridar l'atenció:

•  Andorra té censades unes 75.000 persones de les quals només unes 6.000 són andorranes.
• Els andorrans de passaport copen tots els llocs de treball a l'Administració Pública, els portuguesos -fonamentalment-, despatxen a les botigues i s'ocupen del servei als hotels. No estic exagerant si dic que la llengua més parlada a les Valls d'Andorra és el portuguès. La cosa ha anat a més de forma vertiginosa.
• Parlant amb un andorrà de moltes generacions em diu que no tenen la més mínima intenció de demanar l'ingrés a la Unió Europea (li ho pregunto com a curiositat, ja que aquesta seria la via més directa d'obtenir el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea amb tots els drets. El motiu és òbvi: el règim fiscal. No volen ni sentir a parlar de la implantació de l'IVA ni de l'increment de la pressió fiscal (Només faltaria! em diu mig indignat l'andorrà).
• L´única possibilitat en aquest àmbit vindria d'una negociació per al manteniment d'un regim fiscal "específic", tipus Luxemburg (però em sembla que no hi posaran cap entusiasme).
• No vaig tenir en cap moment sensació de crisi: cotxes de luxe, bitllets de 500 Euros, roba cara i pistes plenes, hotels a rebentar i restaurants desbordats.
• Els russos han esdevingut un relleu massiu al tradicional turisme d'esquí britànic, l'un continua en alça, l'altre, està en franca decadència (millor, em confessa un altre andorrà i afegeix, els anglesos són indesitjables de classe baixa). Tenint més a prop els Alps no s'acaba d'entendre. Només pot ser per la quasi manca d'impostos i perquè algun andorrà ha dissenyat un extraordinari pla de marketing.
• Hi ha opulència a cor que vols. Es nota fins i tot passejant pel carrer.
• El paroxisme del luxe decadent el vam veure al restaurant "Pessons" a Grau Roig (Llac de Pessons, un paratge d'una bellesa immensa): un helicòpter arriba a peu de restaurant i deixa en hora punta (14:00 h) una dona jove amb tres criatures molt petites, un cotxet i la "nani". Òbviament són l'expectació de tots els pobres que erem a la terrassa. Les senyores s'adrecen cap a una taula reservada i magníficament parada a la zona noble de la terrassa. Al cap de poc arriba el manso esquiant (gras i gros), acompanyat d'un altre home que, presumiblement és el seu guardaspatlles. Tothom mira. Al cap de poc surten diversos cambrers amb plates d'ostres i champagne.

Tot això passa al costat de Catalunya, país absolutament castigat per la crisi. Tinc un amic que diu que Catalunya hauria de declarar la guerra a Andorra i deixar-se guanyar. Potser té raó.