Breus

Metereologia

 

Ahir, 18 de gener,  llegia en premsa que avui a Catalunya havíem d'experimentar una situació gairebé com la del Diluvi Universal. Allò de la fi del món dels Maies seria joc de nens comparat amb la que ens esperava. Hi havia activats el Neucat, l'Inuncat, el Vencat i el Sumsumcordacat. 

 

Per si de cas no fóra una broma dels mitjans sobiranistes del país (La TV3, Ara, Puntavui, La Vanguardia,...), connecto al vespre la de todos (TV1) i un jovinzell molt ben plantat i corbata prima ratifica les inundacions catastrófiques com a pronòstic per avui. Aquest matí, 19 de gener,  em llevo aviat per sortir a passejar amb l'Ona. Encara és fosc però sembla que efectivament estarà molt cobert (7:30 hores del matí). Torno a casa sobre les 9:00. Cauen quatre (quatre) gotes. Surto a entrenar una mica més tard amb gorro, guants i impermeable (per si de cas). Acabo de tornar. Són les 12:00 del migdia i a Girona fa un sol que estavella les pedres amb 20 graus de temperatura i una humitat relativa del 39%. Com és possible que s'equivoquin tant en un pronòstic a 24 hores? Per què cal donar notícies del temps amb aquesta manca de capacitat predictiva? Per a què caram serveix?

 

Bares de medir

 

Si els comptes a Suïssa els tenen (pressmptament) els polítics catalans la visió de Madrit (concepte, no ciutat) és que el sobiranisme és una fugida endavant que només serveix per a tapar la corrupció. Si contràriament els comptes a Suïssa els té l'ex-tresorer del PP (declaradament), aleshores tothom a Madrit fa el posat de mirar cap a un altre cantó tot xiulant amb dissimul fins que passi la tempesta i les declaracions públiques afirmen que cal deixar que la justícia faci la seva feina.

 

Les Deveses de Salt

 

Aquest matí, passejant amb la gossa he descobert un paratge de les Deveses de Salt, direcció Bescanó, senzillament extraordinari. Es diu "El pla del Soc" i discorre al costat del riu Ter al seu pas per Salt. Una zona increïblement ben conservada que és digne de ser visitada amb freqüència, perquè és d'una riquesa paisatgística i vegetal exquisida. El País Petit d'en Lluís Llach continua sorprenent-me.

 

Brutícia

 

Continua no cabent-me al cap com es possible que els éssers humans, com a col·lectiu, no tinguem la capacitat d'entendre i respectar el bé col·lectiu, allò  que és de tots i que pel alguns no és de ningú. La quantitat de brutícia que segueixo veient als carrers i camins quan surto a entrenar o a passejar amb la gossa em provoca mal d'ulls i tristesa a l'ànima.