Escric aquesta entrada, fora de Catalunya i sense conèixer amb profunditat les reaccions que ha suscitat el "pacte" de darrera hora entre fiscalia i els lletrats d'Unió Democràtica en relació a l'anomenat "Cas Pallarols" perquè només de conèixer les primeres reaccions se m'ha posat la pell de gallina i no me n'he pogut estar.
La cosa, a més a més de Kafkiana, és més insultant pel sofert contribuent que l'anunci "Envàs on vas" que la Televisió de Catalunya no para de repetir aquests darrers dies i setmanes. Vergonya perpètua.
Resulta que sembla, dit en paraules planeres, que la cosa hauria anat més o menys així:
- Membres d'Unió Democràtica de Catalunya roben diners, públics, per més inri, per a finançar il·legalment el seu partit polític. Diu que se n'han pogut acreditar cap a 400.000 € (costa de creure però imaginem que sigui cert).
- S'obre una investigació rutinària (no en recordo els detalls) que acaba en una denúncia a la fiscalia que continua amb l'obertura d'un sumari que per raons que em resulten del tot incomprensible (a més a més d'intolerable en un Estat suposadament de Dret), li costa a l'Administració de Justícia 15 anys!!!
- L'eterna màxima figura visible de UDC, Sr. Duran i Lleida afirma (l'any 2000) de forma categòrica que té la màxima confiança en els imputats i que si es demostra culpabilitat, ell presentarà la dimissió (encomiable declaració de principis).
- Arriba el moment del judici i com que els acusats veuen que van maldades i que acabaran condemnats a penes de presó, segueixen el consell dels seus lletrats i admeten la seva culpabilitat, és a dir, reconèixen que són culpables d'haver robat diner públic.
- A canvi de la confessió fiscalia renuncia a anar a judici perquè diu que el dany és reparable.
- S'acaben imposant amb l'acord de les parts penes de privació de llibertats inferiors als dos anys (que, en absència d'antecedents dels imputats, no impliquen pena de presó).
- Els imputats tornen els diners que està provat que van robar i se'ls imposen ridícules sancions econòmiques.
No és absolutament de vergonya que l'actual ordenament jurídic permeti situacions com aquests? Ras i curt, si hom roba quelcom d'important i l'enxampen (la matització és important, perquè si no els haguessin enxampat haguessin probablement continuat amb les pràctiques il·licites), reconeguent la seva culpabilitat i tornant allò robat i una mica més, s'evita entrar a la presó.
Més, acabo de llegir en premsa digital un comunicat d'Unió en el que s'afirma que ningú no dimitirà, al·legant que la direcció "no en sabia la procedència il·licita" i que va actuar de bona fe. Permetin-me que rigui (JA, JA, JA), i que torni a escriure la sentència que ja ha esdevingut màxima en aquest blogg: "En aquest país no dimiteix ni el Tato".
Diguin el que diguin els juristes, casos com aquest no fan altra cosa que:
- Crear alarma social.
- Fomentar la desafecció del ciutadà respecte del sistema de justícia.
- Incentivar el frau, vista la impunitat que impera als territoris hispans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada