Tintin inmortal

Escoltava la ràdio al cotxe. No recordo si era la tarda de Sant Esteve o la del dia 1 de Gener, aquelles tardes de periode vacacional en que la ràdio de vegades ens regala programes especials, pre-enregistrats, però que en ocasions ofereixen veritables perles.

 

És el cas que m'ocupa. Aquella tarda tornava cap a Girona sol ja que l'endemà treballava i la família es va quedar a Sant Antoni (sur Mer) i a Catalunya Ràdio l'incombustible Jordi Tardà feia un programa sobre Tintín que no tenia despercidi.

 

Òbviament, parlo des d'una perspectiva de "tintinòfil" empedreït, encara ara, amb 46 anys i després de tants i tants anys. De fet, la primera vegada que vaig anar sol a Barcelona amb tren amb 18 anys acabats d'estrenar va ser per veure l'exposició sobre Tintin que van fer a la Fundació Miró l'any 1984. No només tinc tota la col·lecció en català, en castellà, molts en anglès i alguns en francés, sinó que també en tinc algunes edicions de col·lecció i d'altres rareses com ara el primer Tintin (que va estar prohibit durant molts anys) que vaig comprar a Andorra.

 

El primer que em va sorprendre és que en Tardà també ho és, i que en sap molt, i que -no podia ser d'altra forma- té una espectacular col·lecció de peces relacionades amb Tintin. El programa entrevistava primer a un belga especialitzat en Tintin del que no recordo el nom però que coneixia George Remi com si fóra el seu pare, i que desfeia diversos tòpics sobre la seva vida (se l'havia acusat de feixista simpatitzant amb el nazisme i de misògin). El programa va acabar amb una conversa amb l'Antonio Resines, amic d'en Tardà i grandíssim tintinòfil (gratíssima sorpresa), que si abans ja em queia bé, després d'aquesta descoberta encara més.

 

Resines acabava l'entrevista opinant que la pel·lícula sobre Tintin en 3D "El secret de l'Unicorn" és un bodri que no aporta res ni des d'un punt de vista cinematogràfic (no és ni còmic ni pel·lícula real, ni carn ni peix) ni de la història en sí, compendi d'algunes de les seves aventures però relligat de forma forçada. Confeso que en sortir del cinema vaig pensar el mateix que ell.

 

Em quedo amb el sentiment que les obres mestres són atemporals, i les aventures de Tintin ja han entrat en el cel de la immortalitat.