Aquests darrers dies hem pogut conèixer dos exemples de dignitat i fermesa que veritablement restauren l'esperança en el ésser humà, tan desprestigiat darrerament en aquestes contrades Sud Europees.
El més impactant és per mi, el d'en Jordi Savall, un músic que segueixo des de fa temps i que vaig conèixer mitjançant el seu grup "Hespèrion XXI" que interpreta música antigua espanyola i europea. Em fascina la seva extraordinària proximitat, senzillesa i simpatia. El vaig trobar fa temps en un vol a Alemanya i no em vaig resistir a saludar-lo, va ser d'una afabilitat que només és a l'abast de les grans persones.
En Jordi Savall va renunciar la setmana passada a un premi del Ministerio de Cultura, dotat a més a més amb 30.000 Euros, xifra no gens despreciable, i menys en una situació com l'actual, en particular pels artistes i creadors. Savall, però, sense estridències, ni enarbolant cap bandera estelada (és obertament favorable al dret a decidir, arribant fins i tot a publicar un manifest juntament amb altres intel·lectuals) ni invocant causes polítiques, fa una renúncia per carta adreçada al ministre Wert en el que lamenta la política cultural del ministerio (més aviat la no política) i argumenta que acceptar el premi seria atentar contra els seus principis i trair l'esperit de molts creadors que ho estan passant molt malement.
Denuncia la manca de criteri del ministerio, el seu abandonament als artistes en general i als músics en particular. Que això ho digui algú que ha passejat per Europa i pel món la grandesa de la música antigua espanyola no deu ser quelcom fàcil de païr. L'exemple de Jordi Savall, que no es ven per un plat de llenties, ha de ser un estímul pel nostre dia a dia, per recordar-nos que la coherència i la dignitat ens fan més grans com a persones, encara que no ens facin rics materialment, però que poden fer-nos-en espiritualment.
El segon cas, també un exemple de coherència, és el d'en Xavier Trias, alcalde de Barcelona. La seva reacció davant la (falsa) acusació del diari "El Mundo" afirmant que hauria trespassat més de dotze milions d'euros d'un compte suís a un altre d'andorrà, no pot ser altra que la del que diu la veritat i està convençut d'estar net de pecat.
En Xavier Trias, a diferència d'altres que han estat acusats d'evasió de capitals, no només ho desmenteix categòricament a les poques hores de la publicació de la notícia al rotatiu, sino que a més a més, afirma amb contundència que es querellarà contra el diari per difamació (no entro a valorar les fonts del diari, ni la guerra bruta, més pròpia de països com Rússia o Xina que no pas de democràcies occidentals consolidades....) i demana un certificat a les autoritats bancàries suïsses per demostrar "urbi et orbe" que està absolutament net de pecat.
Aconseguit el certificat, l'alcalde Trias convoca un ple de l'Ajuntament on l'ensenya i torna a afirmar públicament i amb tota la fermesa del món que ell no ha tingut en compte corrent mai més de 200.000 Euros, i tots dintre d'Espanya. Si això no és coherència que baixi Déu i ho vegi.
No entraré en més valoracions de les situacions prèvies que generen aquestes polèmiques, però tal i com deia Hamlet: "alguna cosa està podrida al Regne de.............................(substitueixi's els punts suspensius pel que convingui)".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada