Martí Saballs

No conec el Sr. Martí Saballs,  però ahir em va caure a les mans un Diari de Girona i vaig veure la seva columna, a la contra del diari, que en portar capçalera ("L'apunt final" es titula), entenc que és una col·laboració permanent. Sota el seu nom hi posa com a títol "Director Adjunt d'Expansión".

L'article en qüestió es titula "Una gran notícia".  I només de llegir el primer paràgraf em van venir ganes de deixar-lo, però per pura curiositat antropològica vaig seguir fins el final. No tinc el costum de llegir "l'Expansión", però després de llegir la columna al Diari de Girona del seu director adjunt me n'han passat les ganes per sempre.

Diu el senyor Saballs al primer paràgraf: "Immersos a mirar-nos el melic i discutir sobre identitats i sobiranies en un món global, hem passat de puntetes sobre una de les millores notícies que ha rebut la humanitat en temps".  La "gran notícia" és l'acord que sobre el paper els Estats Units i la Xina han signat en aquestes jornades del Pafícic, per combatre l'escalfament de la Terra.

Home, jo entenc que escriure una columna cada dia no és fàcil i de vegades hom no sap ben bé de què ha d'opinar, sobre tot si es té un contracte amb un diari que exigeix un cert número d'articles a la setmana o al mes.

Però francament, del senyor Saballs ahir, només llegint el primer paràgraf de la seva columna ja vaig deduir-ne vàries coses. La primera és que aquest senyor és unionista; la segona, que és de dretes (escrivint a Expansión, és més que probable). La tercera, i aquesta ja és més preocupant, és que infereix, només en un paràgraf, que els que no pensen com ell són pallussos, tancats en sí mateixos i que no es preocupen per les coses importants que passen en un "món global". Impressionant, gairebé tan clarivident com l'Alicia Sánchez Camacho, senyor Saballs!

Que un senyor amb un criteri tan lamentablement mediocre pugui ser director adjunt del diari "Expansión" diu molt poc a favor de moltes coses, així va l'Estat....L'unionisme imperant, desarmat d'arguments reals no fa altra cosa que proferir falsos sil·logismes, revestits d'una ingenuïtat que fa tremolar.

El que és pitjor, és que el Senyor Saballs opina sobre l'acord perquè he deu haver llegit en algún teletip d'agència, però si conegués mínimament la Xina i els Estats Units (tinc la sort de poder parlar amb força propietat d'ambdós països), sabria que tant als uns com als altres el medi ambient els importa tres bledes i que totes les oportunitats derivades de les rondes i els acords de Kioto han estat sistemàticament boicotejades, principalment per la Xina i els Estats Units.

Increïble, tant estultícia. Però és clar, això els sobiranistes no podem entendre-ho, perquè estem tant tancats i obsedits discutint aquestes petiteses de la identitat i els sobiranismes, que els grans acords i les grans coses que passen al món, no només no ens preocupen, sino que ens passen per alt.