9-N: Lessons Learned so far...(12:00 h del migdia)

Per tu Vicenç Burgell, que siguis on siguis, segur que ho estàs veient

Seguint els consells d'Òmnium, he arribat a l'escola d'hoteleria de Girona, el col·legi electoral on em tocava votar, a quarts de vuit del matí- Ja hi havia una activitat frenètica.  Com que tot discurria amb plena normalitat, hem anat a passejar amb l'Anna i l'Ona per les Deveses de Salt i el Pla de Socs (quina meravella veure-hi sortir el sol, amb el Ter baixant amb força i l'Ona nedant com un peix).

Hi hem tornat a un quart de déu i la cua ja feia goig (donava mitja volta a l'illa). Una parella de mossos s'ho mirava discretament des de la cruïlla de la ronda (Avinguda Josep Terradellas), aparentment aliens al moviment i l'alegria que envoltava l'escola.

Primeres pre-conclusions:

• El civisme està presidint la jornada. Avui és un dia de festa, pels Catalans, pels Espanyols i per la democràcia. Hem fet gairebé mitja hora de cua, i el bon to, el bon ambient i la disciplina de participants i voluntaris fa posar la pell de gallina. mentre sóc allà penso en quan feliç hagués estat el meu pare en el dia d'avui. Li dedico el vot, en introduir-lo a la urna de cartró.
• La il·lusió supleix la manca de mitjans. Ha estat impressionant (de pell de gallina!) veure com tot succeia amb una organització fabulosa, com si allò s'hagués fet deu vegades abans d'aquesta. Fins i tot les urnes de cartró feien goig.
• El sentit comú s'ha impostat. Encara que alguns ho haguéssin volgut, cap fiscal ni cap jutjat de guàrdia han intervingut. Hagués estat un escàndol d'una magnitut estratosfèrica que hagués fet la volta al món déu vegades. No podia ser d'altra manera, però no se pas mai.
• Les xarxes socials i el 3.0 són part important de l'èxit col·lectiu que és aquesta consulta o com se n'hi vulgui dir. Les cassolades (a la Devesa potentíssimes), els llaços grocs, les mobilitzacions, l'engrescament col·lectiu, els acudits, les fotos de les models guapíssimes vestides de "guàrdies civiles"....res d'això no hagués estat possible sense aquest món digital en el que vivim.
• La democràcia pot ser molt més barata del que alguns ens volen fer pensar. Posant-hi imaginació i volent fer les coses diferents (l'Einstein deia que per a obtenir resultats diferents calia provar coses diferents) una jornada electoral pot arribar a ser molt barata. El que jo he vist avui:
• Tothom, i quan dic tothom vull dir tothom, portava la papereta impresa de casa.
• La majoria de la gent (60%) portava també el sobre blanc de casa.
• Cap dels voluntaris ha cobrat ni un cèntim d'Euro.
• Si un acte semi-clandestí com aquest s'ha pogut organitzar tan bé i tan barat, votar des de casa amb seguretat (el vot encriptat és una realitat tecnológica disponible des de fa temps) és només una qüestió de voluntat política.

Mentre feia cua, un veí ha penjat una banderola d'Espanya al seu balcó (porta el xandall del Real Madrid), davant de tots els que esperen per anar a votar. Silenci i respecte. Ningú no ha caigut en la provocació. El del meu davant aixeca el polze i l'adreça cap a ell, amb un somriure a la cara. El del balcó li somriu. Bon rotllo, malgrat la divergència. Al cap d'un moment surt la parella del de la banderola, li fot quatre crits i la hi fa despenjar. Ell s'ho mira amb resignació però acata la instrucció. Ningú dels de la cua se'n riu.

Després he anat a córrer. En tornar a casa, una meva veïna, Castellana (de Castella) surt mudada i em diu que se'n va a votar. Parlem un momento, m'explica les seves raons. M'emociono. És això, és això, penso. No és aquest un Procés racial, ni lingüístic (que tothom sigui del color que vulgui i s'expressi en la llengua que vulgui), és un Procés de país, entenent com a tal el d'un col·lectiu de persones que viu i treballa en un determinat territori amb una visió i voluntat cada vegada més compartida i, que sembla (sembla) que està arribant a la majoria d'edat.