El dissabte 11 d'octubre, escrivia un post que portava per títol "La indignitat" en el que parlava de l'Ana Mato, ministra de sanitat. N'he seleccionat un paràgraf:
Qualsevol persona amb dos dits de dignitat, honestetat i vergonya, hauria presentat la dimissió després d’una tan flagrant desautorització, però en aquest Estat que ens ha tocat patir, no baixa del carro gairebé ni l’apuntador (salvant honorables excepcions com la que acabem de mencionar). Viure de la moma pública, dels regals de la trama Gürtel és molt còmode i fàcil. Dóna una sensació de seguretat molt bonica, encara que aquesta seguretat no la sabem transmetre quan ens trobem davant d’un micro, en roda de prensa.
Doncs no ha estat facialment l'Ebola qui se l'ha emportat. Ha hagut d'estar el jutge Ruz, un valent com el jutge Castro, de Palma de Mallorca, homes íntegres que poden aparèixer un dia com el jutge Borselino a Sicilia, amb una bomba al cotxe sota el seient.
La Mato, amortitzada políticament des de fa dies, ha tingut la gran sort que la imputació del cas Gürtel per "soborn impropi" se l'ha endut per davant, amb les festes a Eurodisney, el Jaguar a la porta i els 4.300 € en confeti. Si no hagués estat per això, Marianico el Parco hagués hagut de destituïr-la, i això a Don Mariano, li costa "un colló de mico".
L'octubre negre és un mes que passarà a la història d'Espanya: surt el cas "Operació Púnica", aflora "Podemos" amb tota la seva força, el Mas anuncia que està SI, SI disposat a arribar fins al final amb les urnes, i per acabar-ho d'adobar, en Pedro Sánchez continua amb la seva croada en solitari per a reformar la constitució.
No sé com acabarà l'independentisme ni la proposta de'n Mas, però sí sé que el país comença a entendre que la regeneració és possible. En aquest context Mariano ha de continuar amb la seva política "low profile", a veure si escampa la tempesta, i torna a enxampar vots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada