Avui m'he emocionat llegint la columna de la Pilar Rahola a "La Vanguardia". No per l'article en sí mateix, sinó per la transcripció que hi fa de la darrera carta que la Reihané Yabarí, condemnada a mort a l'Iran, escriu a la seva mare abans de ser executada a la forca a l'edat de 26 anys.
La carta és tan colpidora que no em puc resistir a la publicació de la part en la que demana a la seva mare que compleixi la seva darrera voluntat. Diu literalment: "No vull podrir-me sota terra. No vull que els meus ulls, ni el meu cor jove esdevingui pols. Et prego que tan aviat com sigui penjada, el meu cor, els meus ronyons, els meus ulls, els meus ossos i tot allò que pogués ser transplantat sigui pres del meu cos i lliurat com a regal a qui ho necessiti. No vull que el destinatari sàpiga el meu nom, ni em compri un ram de flors ni resi per mi".
La Reihané, filla d'una popular actriu iraniana, va ser executada el dia 25 d'octubre després de ser a la presó des de l'edat de 19 anys, per haver mort l'home que la volia violar. Això és l'Iran, el regne dels muhaidins; això és l'extremisme islàmic. Un règim i un país dirigit per religiosos radicals que consideren la dona un ésser inferior que s'ha de sotmetre en tot i per tot a la voluntat dels homes.
L'Iran dels Shahs, de Rezza Pahlevi (l'últim monarca d'un règim amb 2.500 anys d'antiguitat), exiliat després de la revolució de 1979, no era ni de bon tros un règim perfecte, ans al contrari, era una monarquia autoritària semblant en molts aspectes al règim que a Espanya vam viure amb el General Franco durant 40 anys, però al menys val a dir que fins aquell moment el nivel d'alfabetització de la població era de més del 90% i el percentatge de dones que estudiaven a les universitats tenia la taxa més alta, i amb diferència, del món àrab.
La islamització que va seguir a l'exili de Rezza Pahlevi ha fet retrocedir els drets humans en general i els de les dones en particular molts, molts anys enrerre. Els mocadors al cap no són una opció, són obligatoris, i en cas d'abús d'un home, no hi ha altra opció que la resignació i la impotència.
La Reihané va patir un intent de violació amb 19 anys: l'han condemnat a mort pel simple fet de defensar-se. Si s'hagués deixat violar l'haurien lapidat per adúltera. No tenia opció, era una dona, carn de canó a l'Iran.
De res han servit les peticions de clemència i revisió del judici que van arribar procedents de mig món. Mentre es continüi permentent que règims de clergues radicals exerceixin dictadures religioses el món continuarà essent un lloc miserable.
Per totes les Reihanés del món, massa nombroses, malhauradament, el meu més profund respecte i la meva admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada