L'èxit del 9-N

Es podrà dir el que es vulgui, i es podrà interpretar com es vulgui, i és cert que hi ha opinions per a donar i per vendre i també que una participació de 2,3 milions de persones és molt important, però no tan important com perquè l'Estat aturi les màquines. Però....

Això és més així després de sentir com reacciona Madrit -concepte, no ciutat-. Veient un èxit de mobilització que és opinable, però que no és negable, surt la De Cospedal i el portaveu del govern espanyol Fernández Pons, parlant de fiscalies i denúncies i investigacions, i el que és més greu, amenaçant els pobres professors d'institut. És tan patètic que esdevé inqualificable. Tenen por i la volen combatre amb la legalitat (la seva legalitat). A veure si imputen l'Artur Mas i ens el posen a la presó. Un màrtir aniria molt bé al Procés.

Ahir a la nit compareixia el ministre de justícia, el sr. Rafael Catalán, en una intervenció d'urgència, precipitada, sense mitjans, només amb Televisió Espanyola com a testimoni, i un micro enganxat amb cinta aïllant, en la que citava la justícia i la investigació, i negava qualsevol validesa ni valor a la consulta.

Què espera l'Estat per entendre el clam? (Escolta Espanya, la veu d'un fill teu que et parla en llengua no Castellana! escrivia Joan Maragall). Són tan cecs? No m'ho crec. Però el que és una evidència és que practiquen una política de molt baixa volada (en Castellà es diu: "de vuelo gallináceo").

Ara bé, amb independència del que es pugui opinar des de la Caverna i des d'altres tribunes (cal obviar per abominables les de Ciutadans o UPyD, que ratllen el delicte), el que és innegable és que una part prou important del poble de Catalunya ha parlat amb veu clara per quarta o cinquena vegada en només 4 anys, malgrat la manca de garanties democràtiques, malgrat que la votació no ha estat regular ni autoritzada. Malgrat tots els malgrats.

Serà il·legal, segons les lleis espanyoles, però no és il·legítim, ni molt menys, com pretenen fer-nos creure, inútil. No ho pot ser, quan gent amb el cap molt ben endreçat fa molts quilòmetres per venir a votar, o fa cues de moltes hores per dipositar en seu vot en una urna de cartró.

Que la societat catalana està dividida? Segur. Que més gent es va quedar a casa que no pas va anar a votar? També. Com ho arreglem? Votant. Votant de veritat, amb totes les garanties que dóna la llei. I acceptant les regles del joc de la majoria encara que sigui, ho sento però així és la democràcia, per un 50,0000001%, en un sentit o en l'altre.

Costarà, però al final no quedarà més remei. Aquest cop 2,3 milions de ciutadans amb DNI espanyol han desafiat i han desobeït una prohibició del Tribunal Constitucional (Sacrosanto). Això és el que més els reventa. Si l'autoritat es desafia d'aquesta manera, el poder cohercitiu deixa de ser un argument que es pugui utilizar per a mantener la "plebs" lligadeta. Si l'Estat segueix en la mateixa línea, la propera vegada seràn 3 milions els que desafiaran els Constitucional.

Ahir, el resultat no era el més important. El més important era que es va perdre la por i que es va cridar alt, clar, pacíficament, que una part molt gran de Catalans esperen una altra cosa de l'Estat Espanyol. A veure si després de la ressaca, l'"almax" i l'"omeoprazol" acaben escoltant.