Dark contrast

En un món global i instantani com aquest en el que ens ha tocat viure, l'intercanvi de tota mena és constant: bé ens trobem amb el cargol poma americà envaint el Delta de l'Ebre, amb el mosquit tigre asiàtic extès pràcticament a tot Catalunya, amb fluxes migratoris en totes direccions i amb costums foranis que acaben important-se per raons diverses.

A la Xina, país al que viatjo amb certa freqüència, el fenòmen de la importació de costums anglosaxons està associat al grau de desenvolupament accelerat i al consumisme desbocat que afecta aquella societat, en molts casos de forma malaltissa. Festes i tradicions com ara el Thanksgiving o el Nadal, que només fa 25 anys els xinesos no savien ni què era, ara formen part del paisatge urbà i és normal veure una munió de xinesos disfressats el dia de Tot Sants o arbres amb boletes i llums de colors als aparadors de les botigues.

Doncs aquí no ens quedem curts i fa molts anys que vàrem importar el Pare Nöel, que s'ha afegit als nostrats Tió i Reis d'Orient (els xinesos fan el mateix, les tradicions importades les solapen amb les seves). Però aquests darrers diez he quedat francament impressionat amb aquest fenòmen anglosaxó anomenat "Dark Friday". L'any passat n'havíem sentit a parlar de gairell, però aquest any dubto que hi hagi un sol ciutadà que no hagi sentit a parlar de les campanyes i els descomptes que totes les grans superficies han fet aquest cap de semana.

Les imatges a Londres o a New York amb consumidors literalment lluitant per endur-se un televisor o una peça de roba fant molta, molta angúnia.

I el més impactant és que té nassos la coincidència aquí amb el "Gran Recapte" del Banc dels Aliments. Com diuen als Estats Units: "Feast and Famine", festa i fam, al mateix cap de setmana, al mateix país, en molts casos a les mateixes botigues. Era curiós veure a "Hipercor", on vaig anar a fer una estona d'antropòleg (al Gran Recapte hi vaig col·laborar anant al "Bonpreu"), les corregudes amunt i avall amb bosses en contrast amb una actitud de donació més aviat minvada.

Llegeixo avui que el "Gran Recapte" ha fet ja els 4 milions de kilograms d'aliments que s'havia proposat. M'alegra que, en mig de tant consumisme desfermat, encara quedi un bri d'esperença en la solidaritat humana.