Economia Submergida

L'edició d'hivern de la Revista Econòmica de Catalunya (número 70), publica un interessant estudi sobre l'economia submergida.

No és cap novetat que tothom amb dos dits de seny sap que a Espanya l'economia submergida representa una part considerable de l'activitat econòmica. Qui no ha sentit tantes i tantes vegades "si el 25% d'atur fos real hi hauria atracaments als supermercats i la inseguretat ciutadana seria molt més gran que la que és". Cert. Ningú no es creu les estadístiques oficials, per tant des d'aquest punt de vista l'estudi no és novetat.

El que sí ho és però és l'enfocament científic, la quantificació del fenòmen, i l'anàlisi de causes i efectes (que tampoc no és nou, però sí ho és la tipificació i el tractament de dades).

l'article comeá amb una cita d'Ambrose Bierce (escriptor nord-americà del Segle XIX), que vaig trovar sensacional, per encertada: "No robis: d'aquesta manera no tindràs mai sort en els negocis. Fes trampes". I aquesta és la clau, fer trampes.

A Espanya, la quantificació de l'economia submergida suposa un 24,6% del PIB (mitjana europea del 18,6%) i representa 253.000 milios d'euros anuals d'activitat no declarada. I el que és pitjor, l'economia submergida ha augmentat en 60.000 milions en els darrers quatre anys, en coincidència amb la crisi econòmica. Una comparació a nivel europeu situa Bulgària al capdevant (un 31,2% d'economia negra) i Suïssa a la cua (un 7,1%), 

La xifra és veritablement esgarrifosa i esfereïdora, i no deixa de ser la constatació del fracàs dels nostres governants en fer un sistema contributiu més just que permeti la màxima tan senzilla que diu "si tothom paga, tots acabarem pagant menys i gaudirem dels mateixos, o millors serveis". És una gran anomalia, que genera problemes d'equitat i que suposa una gran pèrdua d'ingressos a l'Estat.

Quant a les causes, les que a Espanya tenen un impacte relatiu més gran en la seva contribució a l'economia submergida, hi destaca la pressió fiscal indirecta -IVA fonamentalment- (29,4%), l'ocupació dels autònoms (22,2%), l'atur (16,9%) i la moralitat fiscal (9,5%).

Sorprèn que amb aquesta tipificació, i els coneixements que ja es tenen sobre causes i conseqüències de l'economia submergida, l'Estat es dediqui a pujar impostos indirectes de sectors com el de la cultura i el de les perruqueries (entre d'altres), que no fa res més que contribuir a augmentar l'economia submergida i a disminuir tant activitat com recaptació.

 

És fascinant que, amb aquestes dades a disposició dels governants, es continuint cometent errades de la calanya a la que els gestors polítics ens tenen acostumats. Així serà impossible tirar endavanat.