dimarts, 30 de setembre del 2014

I ara què?

No he volgut escriure res sobre l'anomenat "procés" fins ara perquè volia agafar una certa perspectiva sobre tot plegat i perquè, honestament, tot i que sóc un convençut que cal votar, per desfer incògnites, en un sentit o en un altre, penso que se n'ha fet un gra massa. No del "procés" en sí, sino de tot "l'entourage", que diríem en francés.

La qüestió és que, després del pronunciament, amb nocturnitat i alevosia, del Tribunal Constitucional, som allà on tots plegats ens pensavem que seríem només fa uns dies. Una voluntat política refrendada per un número significatiu de parlamentaris i ciutadans, que xoca frontalment amb una aplicació restrictiva de la legislació vigent a Espanya que defensa que el que passi a Catalunya també afecta als ciutadans de Venta de Baños (y adyacentes) , i que per tant aquests (els nobles ciutadans de Venta de Baños, Murcia), també tenen dret a votar.

Home, la postura del govern central és més aviat kafkiana, i la defensen perquè a alguna cosa s'han  d'aferrar, però des d'un punt de vista objectiu i d'equitat, la postura madrilenya és altament innacceptable per a qualsevol lector mínimament informat, encara que el que mogui la seva actitud sigui el fet d'impedir que una part del que ells consideren Espanya, esdevingui sobirana per a poder decidir si es queda o si se'n va.

Què hi ha més legítim que un territori que va esdevenir Espanya per "dret de conquesta" fa 300 anys sigui consultat sobre si vol seguir fent part d'aquest Estat o vol canviar el status?

Gairebé mai coincideixo amb en Mas però va estar molt bé quan va postular, en resposta a una pobra afirmació de la Soraya Sáez de Santamaría tot afirmant que Mas era president de Catalunya gràcies a la "Constitución", que ell era el President de la Generalitat número 129, i que -en conseqüència- era molt més antic que qualsevol constitució.

Senzillament és una veritat històrica que des de Madrit -concepte- s'entesten a negar, perquè per a ells la història i la vida comença amb la Constitució del 78.

Total, que tenim la llei i el decret de convocatòria suspesos des de fa unes hores, el poble excitat i Madrit que no sap com parar la curiositat de la premsa internacional, amb el seu discurs monolític i recurrent. El discurs de la por ja no els funciona però ells el continuen atiant.

No es votarà el 9 de novembre, però ara estic convençut que es votarà, més aviat que tard. En unes plebiscitàries, o més tard en un referèndum legal i acordat, però es votarà. Si, com apunten les insinuacions, es pretén una insummissió de facto del "poble" per a votar el dia 9, invocant que no hi ha Guardia Civil que pugui parar 5 milions de votants, ens equivocarem, perquè això no és els Estats Units de la declaració unilateral de la independència del segle XVIII, això és una altra cosa en un altre context. Cal disposar d'una ampla majoria, i tornar a sortir al carrer, i tornar a manifestar-nos i tornar a sortir pacíficament, perquè la veu de molts sigui escoltada.

Si es persevera en aquest missatge es podrà votar. I si el poble diu A, caldrà respectar A, i si el poble diu B, caldrà respectar B, i  enterrar el debat per, com a mínim, dues generacions.

No tinc cap dubte que acabarem votant i que, passi el que passi, com ja en escrit en alguna ocasió, les coses no tornaran a ser mai com eren.

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada