S'acaben les Fires de Sant Narcís amb el tradicional Castell de focs artificials que he anat a veure amb els meus fills al costat de casa, al pont de Fontajau. Encara que clàssics, cada any hi ha alguna innovació que fa que aquesta cloenda continui tenint un encant que els fa molt atractius.
Han estat uns dies intensos en els que Girona continua guanyant posicions en quant a la seva capacitat de fer la feina ben feta, amb independencia del partit que governi la ciutat, la qual cosa és una bona mostra que hi ha administracions que funcionen fins i tot malgrat els polítics.
Fa ja una colla d'anys que estic instal·lat a la ciutat -de fet des de 1996- i he de confessar que cada vegada m'agrada més la ciutat i m'agraden més aquestes es fires. La ciutat es vesteix de gala i tothom vol que sigui el més lluïda possible.
Algunes de les activitats, com ara el campionant d'Espanya de Trial Indor al pavelló de Fontajau (divendres 1 a les 18:00 hores) va ser francament espectacular, i la victoria de'n Toni Bou se'ns va fer curta, o la pujada castellera per les escales de la Catedral, també digne d'una visita.
Però només passejant pels carrers ja es copsa la festa. La ciutat s'ha imbuït un altre any d'aquesta atmosfera tan especial que s'esdevé i es respira per Sant Narcís. Un ambient màgic, de carrers plens de gom a gom, de moltíssims visitants de fora de la ciutat que omplen terrasses, bars, restaurants i comerços.
Finalment, fins i tot ha fet una mica de fred, la qual cosa dóna més caliu no només a les castanyes i els panellets, sino a la festa en sí mateixa. El primer cap de semana de fires la ciutat -com la resta del país- estava encara sota els efectes d'un estiu prolongat que situava les temperaturas a prop dels trenta graus al migdia. Anar a "barraques" en màniga curta és una cosa que -tot i que ja ens hi hem anat acostumant- continua fent-se'm estrany.
Recordo quan amb divuit o vint anys venia a Girona per fires, des de Palamós. Eren dies d'estrena d'anoracks i prendes d'abrigar. La temperatura per Sant Narcís no deixa de ser una altra mostra de l'evidència del canvi climàtic.
Només una cosa ha anat a pitjor (potser és que em faig gran...): la quantitat d'alcohol que s'arriba a consumir a "barraques" i pel que em diuen companys que ha anat a servir-ne per a col·laborar amb alguna de les entitats que hi són representades, la joventut dels consumidors, sense distinció de sexe. Es beu molt i cada vegada són més joves. Em deia un bon amic que es va fer tips de demanar el carnet d'identitat. Aquest matí, anant a córrer amb l'Ona, he passat, ja de tornada per la zona de barraques. Semblava que hi hagués passat una marabunta alcohòlica. Hi havia un gran nombre de funcionaris municipals netejant. N'he comptat més de déu. El terra era un mar d'ampolles de vidre, plàstic i llaunes. Veritablement depriment, l'únic punt negre en una festa que cada vegada guanya més adeptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada