Interpel·lat pel senador José Montilla de tan grata memòria pels Catalans, el señor Mariano Rajoy va dir la setmana passada al Senat que no tenia cap intenció de reformar la Constitució Espanyola de 1978.
I la raó que va esgrimir em sembla del tot coherent, i a més a més la comparteixo del tot. La seva resposta va venir a dir: "no pienso cambiar la Constitución para contentar a alguien que no se sentirá satisfecho con la reforma".
En Mariano Rajoy l'erra moltes vegades en les seves intenvecions públiques, però aquesta l'ha encertada de ple. La gran majoria dels catalans difícilment se sentirà satisfeta (actualment, seguranemt hagués estat molt diferent quan s'estava negociant la reforma de l'Estatut, aquell pel que un tal Alfonso Guerra hi va fer passar el ribot) ja que la reforma que es podria oferir hauria de basar-se en una mena de "café para todos" per tal de mantenir els equilibris interns a can PP i a can PSOE, ja que des de cala Rosa Díez els estan posant una pressió al cim que tothom mira en clau electoral.
Si el que entén Castella és que la singularitat de Catalunya no pot reconèixer-se de cap manera, i aquest sembla ser l'escenari en el que estem instalats ara mateix, aleshores no hi ha efectivament reforma de la Constitució que valgui. A Catalunya no l'acceptarà ningú una reforma que només es basés en una fòrmula de finançament "assimètrica dins la simetria", ni la pròpia gent del PP ni la del PSOE.
Però d'altra banda, una reforma feta a mida per a intentar una passa més cap a una mena d'equilibri que permetés trobar "l'encaix de Catalunya a Espanya" tampoc sembla que pugui comptar amb la visió generosa i intel·ligent de bona part de l'Espanya d'arrel castellana.
Total, el desencontre -servit des de fa molt de temps- ara està fins i tot verbalitzat i publicat a la majoria dels mitjans de comunicació. Rajoy s'ha posicionat de forma molt clara, qui sap si pressionat per Aznar i "sus huestes"o pels membres de la seva actual executiva.
Davant d'aquesta claretat argumental, les terceres vies de visionaris tipus Durán i Lleida o Navarro, queden definitvament en via morta (Castella no vol una tercera via, de fet no en vol cap de via) i cobren força les visions que parlen de la consulta unilateral i no pactada, i una eventual declaració d'independència, també unilateral depenent dels resultats de la mateixa.
Encara veurem els famosos tancs baixant per la Diagonal....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada