dissabte, 30 de novembre del 2013

Una veu que s'apaga


L'apagada definitiva de la Ràdio Televisió Valenciana és una trista notícia per a la llengua i la cultura Catalanes. El País Valencià es queda sense cap mitjà que transmeti en Valencià. les hores d'agonia que s'han viscut mostren fins a quin punt pot arribar el cinisme dels polítics i fins a quin punt el PP posa els mitjans que calgui per a destruir tot allò que sigui diferent del corrent "main stream" Castellà.
 
La RTVV no va ser un exemple de pluralitat durant els seus 24 anys d'història. A diferència de TV3 va ser un mitjà absolutament manipulat i estigmatitzat pels polítics i en el que la presència del Valencià era cada vegada més minoritària i on una programació buida de continguts va fer que aquesta televisió no fós reconeguda pels valencians com a seva. Fins i tot els del propi PP la ignoraven. Conclussió, la Televisó Valenciana no va passar mai d'un "share" purament testimonial.
 
Això mentre el Consell de la RTVV va ser presidit per polítics o gestors posats a dit pels homes del PP. En el periode que va entre que l'Audiència Provincial va fallar que l'ERO era il·legal i la desconnexió total la Tele Valenciana es va autogestionar i durant aquest curt periode ha tingut el "share" més gran de la seva curta historia i ha donat veu a persones que sempre havien estat vetats al canal "pepero".
 
L'apagada de RTVV feta de forma patètica, amb nocturnitat i traïdoria, amb la intervenció de la policía nacional, com si d'una vulgar Grècia es tractés,  i amb una resistència ferotge per part dels treballadors,  te només una cosa positiva. Ha ensenyat als valencians la veritable cara del PP; el lleó ha ensenyat les urpes a la seva propia gent. Em consta que hi ha malestar entre molts votants del PP (un partit que amb el seu principal representant al banc dels acusast, va obtenir 1,2 milions de vots, que ja té nassos), i que molta gent que els ha votat i que els vota al País Valencià s'ho repensarà dues vegades abans de tornar-ho a fer.
 
Fabra s'ha tret la carota. La seva cara i gest amable no amaga la implacabilitat dels principis anti-valencians i anti-catalans que dominen la seva política. És un home Rajoy, un home Wert, un home que creu en una Espanya: "una, grande y madrileña", però potser al final, de tant tensar la corda, igual es troben amb alguna sorpresa.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada