Chapapote

Hi ha coses de les que passen en aquesta Pell de Brau que encara tenen la capacitat d'escalfar-me (més que no pas refredar-me). La sentència del cas "Prestige" ha estat un altre clar cas d'aquesta manca d'independència de la justicia -manca veritable de separació de poders- que caracteritza les democràcies de baixa intensitat.

 

Després que transcendís que un indult d'aquells que no s'acaben d'entendre (violadors, pederastres, conductors suïcides) fóra d'un conductor assassí fill d'un personatge relacionat amb el poder ens trobem ara davant una sentència que quan algú en llegeixi la noticia fora d'Espanya girarà el cap a dreta i esquerre amb un somriure i pensarà...o dirà...."Això només pot passar al Sud...".

 

Costa d'entendre que el desastre ecològic més gran de la historia d'Europa trigui onze anys a jutjar-se. També costa d'entendre que un cas de potencial delicte ecològic es jutgi a Galícia i no a Estrasburg, o a Brussel·les; és a dir, que la competència en aquest tipus de delictes no estigui transferida a Europa.`

 

Però el que costa d'entendre de debò, el que encara em deixa estupefacte, el que ens demostra clarament que o el codi penal espanyol o la seva interpretació i aplicació foten aigües per tots costats és que ningú hagi estat declarat culpable. Ni l'armador del buc, ni els oficials que governaven el vaixell, ni els membres del govern que amb les seves actuacions i decisions negligents van contribuir a causar un desastre de magnitud estratosfèrica han estat declarats culpables.

 

És simplement extraordinari. En una decisió que els experts qualifiquen com a mínim d'insòlita, les autoritats del moment (algú recorda els "finos hilillos de plastilina" dels que parlava un ministre descerebrat que ara és el president del govern espanyol?) en comptes de portar el vaixell cap a la costa, el van allunyar. La conseqüència va ser el vessament al mar de 63.000 tones de combustible que van contaminar 3.000 km. de costa i van arribar a afectar terres tan llunyanes com Irlanda i  França.

 

I no passa res. I això dol, sobre tot als que encara ens queda un dit d'esperança en el sistema. Una jove valenciana paga uns bolquers pel seu nadó amb una targeta de crèdit robada o extraviada (en aquest cas tant fa) i la volen  engarjolar tres mesos (i estan a punt). Uns corruptes i uns descerebrats causen per acció o omissió el major desgavell ecològic de la Unió Europea i ni tan sols hi ha reclamació de responsabilitat civil.

 

No cal parlar-ne gaire més, ja que és del tot incomprensible. Ens hauríem de fer ciutadans del planeta Mart.