El diumenge passat vaig tenir el privilegi de poder asistir a la jornada castellera de Santa Úrsula des de la balconada de l'Ajuntament de Valls. Era el dia en que es cloïa la temporada castellera 2013, i a la Plaça del Blat, al punt de referència dels castells, a la ciutat que els va veure néixer fa gairebé 200 anys.
Cada any, per Santa Úrsula la Colla Vella i la Colla Joves Xiquets de Valls s'enfronten en una diada en que es mostra amb tota la seva cruesa la rivalitat entre aquestes dues colles. I dic amb cruesa perquè a Valls ni hi ha lloc pels termes mitjos: o ets de la Vella o ets de la Joves, i si ets de l'una has de sentir una ancestral -diguem-ne- animadversió vers l'altra. L'alcalde de Valls, Albert Batet, que és de la Vella, no va tenir un dels millors dies de la seva vida.
Em va impresionar la rivalitat. Ja abans de començar, en una plaça plena de gom a gom (no només la plaça sino també els carrers adjacents), els membres de cada colla (camisa o samarreta vermell descolorida els de la Vella -amb lema a l'esquena "Tots som Vella" i camisa o samarreta d'un vermell sang els de la Jove -amb lema "Dona'm pit"-) anaven marcant el terreny i a la zona de "frontera" entre colles, on els colors de les camises marcaven l'inici dels uns i els altres sovintejaven les enganxades, les xiulades i els cops de colze. Al final es va imposar el seny, però més d'un moment vaig arribar a dubtar que allò acabés bé.
Les expectatives, segons vaig saber eren immenses, perquè ambdues colles havien assajat molt durament i durant molts dies per fer actuacions magistrals (han de fer 3 castells cada colla, començant per la Vella). De fet la Vella va començar amb un intent de 3 de 10 amb folre que va ser gairebé carregat de forma magistral però sembla que per un crit fora de lloc, quan estava a punt de coronar el Castell l'anxeneta va tenir un atac de pànic (el vaig veure en la cara d'aquella criatura que no debia ternir més de 6 o 7 anys) i va baixar de cop, abortant el Castell. Va ser un mal inici i un presagi del que seria la jornada per a la Colla Vella, que només va aconseguir coronar al tercer intent un Castell de gama inferior (crec recordar que un 4 de 8). En canvi la Joves va començar amb molt bon peu i va culminar els dos primers Castells amb un èxit aclaparador, i una seguretat que impressionava.
La diada es va alargar sota un sol de justicia i una temperatura gairebé canicular fins passades les cinc de la tarda. Vaig descubrir un món que no coneixia i rivalitats atàviques a part, aporta uns valors extraordinaris, més enllà de la plasticitat i la majestuositat dels Castells: treball en equip -és impressionant veure des d'una posició elevada com es construeix la pinya- coordinació, esforç, patiment, esperit de superació, passió, humanitat, força....
A partir d'ara miraré els Castells des d'una perspectiva diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada