Guerra bruta

Era evident que passaria, i de fet, ja n'hi va haver algunes mostres, a la campanya electoral del 2012 de les autonòmiques amb un famós esborrany d'informe policial del que mai més se n'ha sabut res...o sí, que una jutgessa ha arxivat la demanda d'Artur Mas i Jordi Pujol.

 

L'Estat castellà (que ho he escrit més d'una vegada, no és ni representa la diversitat d'Espanya, de cap de les maneres), i el seu nucli aliat: premsa cavernària de Madrit -concepte- (Razón, Mundo i ABC), teles i ràdios cavernàries (Intereconomia, 13TV), polítics immobilistes i empresaris del pont aeri ha començat una guerra bruta contra la causa sobiranista.

 

Ho hem vist amb els gestos envers Catalunya, ho hem vist recentment fins i tot en qüestions de protocol, es tracta de -com es diu en Castellà- "ningunearlos". Ho estem patint amb l'asfíxia econòmica, amb l'incompliment de les partides pressupostàries en infraestructures...Si serà flagrant que fins i tot la pròpia RENFE es queixa de la falta d'inversió a Catalunya.

 

Amb l'excusa burda i conceptualment incorrecta que la sobirania rau en el poble espanyol i que per tant s'ha de decidir al "Congreso de los Diputados", en vam tenir una mostra la semana pasada a instàncies d'UPyD, amb una Rosa Díez que s'omplia la boca ufanosa dient que havia aconseguit que 286 diputats votessin a favor que la sobirania "nacional" afecta "tot el poble espanyol" i que la nació espanyola és indisoluble. Ni al NODO ho haguessin dit millor.

 

Així doncs les armes de calibre més gruixut han estat posades sobre la taula, amb tota la virulència i desigualtat de mitjans, després de constatar l'èxit de la Via Catalana de l'Onze de Setembre. És a dir, Castella, en comptes d'entendre que té un problema i que aquest ha de ser abordat com a tal i per tant dialogat en una posició gens apriorista i en un plànol d'igualtat, opta pel camí exactament contrari:  la força de l'immobilisme, la imposició, la negació, l'espoli fiscal i econòmic (té nassos que després de tot el senyor Montoro digui que amb el FLA a Catalunya "cap proveïdor es quedarà sense cobrar"), la recentralització, l'espanyolització. En llenguatge col·loquial d'això se'n diu "se'ns pixen a sobre i diuen que plou".

 

Sembla difícil de creure que algú pugui governar negant l'evidència d'una part significativa de la població de Catalunya (amb tots els matisos que es vulgui, però cada vegada més transversal i cada vegada més extensa) que vol ser consultada sobre el futur polític de Catalunya. El resum sembla clar, i és aplicar la "recepta Mariano": esperar que la millora de l'economia desinfli el "souflé separatista" i amenaçar amb el cataclisme si algú gosa parlar d'independència. En aquesta darrera part, els mitjans afins, amb una exasperant manca de neutralitat i un partidisme que hauria d'insultar la intel·ligència dels seus propis lectors, hi contribueixen tot el que poden.

 

Només cal veure'n una petita mostra, a la premsa d'avui. Això és el que postula ABC: "La independència seria la ruïna". "Professors de l'Iese alerten que Catalunya perdria dos terços del seu comerç amb la resta d'Espanya". "El cop econòmic total seria de 25.000 milions, perquè també hi hauria fuga massiva d'empreses". No deuen haver sentit parlar dels països bàltics, ni d'Eslovàquia, ni d'Holanda, ni de Luxemburg, ni de Croàcia, ni de Kosovo, ni de Montenegro, ni.....

 

Si veritablement estan tan segurs i els preocupa tan poc l'afer, per què no ens deixen marxar, en comptes de fer titulars i articles incendiaris? O al menys, per què no ens deixen fer un referèndum?Només hi ha una resposta: perquè no és veritat, però ja se sap que quan hi ha guerra, s'hi val gairebé tot (menys les armes químiques, per mantenir neta la consciència dels benpensants).