L'altre dia anant a treure diners d'un caixer automàtic de Bankia, em vaig fixar en el rètol de la nova campanya publicitària que han endagat fa poc. Entre algun altre es veu el dibuix de l'abella Maia, de la Heidi i d'en Viki el Viking. L'anunci deia quelcom així com "si vas riure amb ells, o si et van fer somniar, necessites un pla (de pensions és clar)". Vaig tornar a riure però de forma irònica. He de reconèixer que la ment que ha ideat aquesta campanya ho ha fet molt bé i ha donat de ple en un "target group" que de ben segur se sentirà molt ben identificat.
Probablement el creatiu que ha ideat la campanya en té entre 40 i 50 i ell també va viure Pippi Calzaslargas, Viki el Viking i Mazinger Z. Una petita esgarrifança em va recórrer l'espinada. No sé si necessito un pla (o molts) però el que sí sé és que tinc la percepció que els de la nostra generació ens fem grans a marxes forçades.
La cosa m'ha vingut al cap en voler escriure sobre la darrera creació d'Astérix: "Astérix i els Pictes" (Salvat Editores), 12,90 €. El darrer àlbum de la nissaga dels dos gals i el primer que ha estat dibuixat i ideat per una parella diferent a la d'Albert Uderzo (el dibuixant, encara viu) i el guionista René Goscinni (mort des de fa uns quants anys).
La història és potent i té la virtud de mantener-se absolutament fidel a l'esperit original de la parella creadora del guerrer gal. Conrad (dibuixant) i Ferri (guionista), sota la supervisió i aprovació d'Uderzo han estat capaços de recrear les aventures d'Astérix i Obélix com si no hagués passat el temps. La mateixa ironia, de vegades gairebé sarcasme (en alguns casos, com en els noms tal vegada una mica exagerada), la precissió en el dibuix, en cada viñeta, la potencia del guió, la documentació prèvia sobre el viatge i el lloc que els gals acabaran visitant, els gags clàssics, com el vaixell pirata que acaba naturalment enfonsat.
La història és divertida i encertada. Pictes eren els habitants de l'antigua Caledònia (Escòcia) i la història recrea de forma molt divertida els costums i el carácter dels escocesos.
Malgrat el pas del temps he gaudit de l'àlbum com quan tenia 20 anys. Hi ha històries i humor universals i atemporals. Astérix ho és, i els successors d'Uderzo i Goscinni ho han sabut captar a la perfecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada