dissabte, 23 de novembre del 2013

La interlocutòria del jutge Ruz

En qualsevol pais normal, després de la interlocutòria d'ahir del jutge de l'Audiència Nacional española Pablo Ruz (DILIGENCIAS PREVIAS 275/2008. PIEZA SEPARADA “INFORME UDEF-BLA Nº 22.510/13”)
   
el president del govern i els orgues de govern de Partido Popular haurien presentat la dimissió. Però això, és clar, en un pais normal, no pas a Burkina Fasso.
 
És extraordinari que un jutge de l'Audiencia Naciaol manifesti a tenor literal (extret de l'interlocutòria) "la presunta existencia por parte del Partido Popular de una cierta corriente financiera de cobros y pagos continua en el tiempo, al margen de la contabilidad remitida por el Partido Popular al Tribunal de Cuentas, que, entre otros extremos pendientes de indagación, habría sido utilizada en el presente caso para atender a determinados pagos al arquitecto y responsable de la empresa UNIFICA encargada entre los años 2005 y 2011 de la ejecución de diversas obras de reforma y remodelación de la sede principal de la referida formación política en la ciudad de Madrid, sita en la calle Génova nº 13, pagos que no se habrían reflejado ni en la facturación ni en la contabilidad oficial, sino en la contabilidad paralela o “B” llevada en el seno de la citada formación y de la que eran presuntos encargados los imputados Luis Bárcenas Gutiérrez y Álvaro de Lapuerta Quintero...)" i que ningú del Partit Popular surti ni tan sols a donar explicacions.
 
El jutge Ruz és un profesional diligent i valent, però malgrat les pegues de tota mena que li ha posat tan Partido Popular com la pròpia policia, no ha tingut gaire feina. Les probes són aclaparadores (aquí tothom es creía investit d'impunitat perpètua) i al cim El Mundo li'n va fer una part important. I la "justicia de carrer" ja ha emès veredicte de culpabilitat. Allò que diuen a Madrit - ciutat, no concepte- "blanco y en botella, leche", que he citat en aquest blog en alguna altra ocasió, és en aquest cas una palmària realitat.

Tothom que estigui mínimament informat i tingui dos dits de sentit comú sap que el finançament extra-comptable per via de comissions contra adjudicació d'obra és tan real com que la terra gira al voltant del ´sol i no és exclussiu del PP sino de qualsevol partit que "ha tocat" responsabilitat de govern i per tant té la potestat d'adjudicar obra pública.
 
 I ara què? Doncs com sempre, per part del Partido Popular i en particular del seu màxim dirigent, a posar-hi una pàtina de temps, esperar que el temporal escampi i a centrar-se a resar perquè la crisi passi aviat (fent més enllà d'escanyar les autonomies molt poca gestió, tot sigui dit de passada) i a esperar també que no es pugui acabar de probar res (el jutge Ruz utilitza massa vegades la paraula "indiciario") o que la major part dels fets hagin prescrit.

Si amb l'afer del vessament de 63.000 litres de fuel al mar no va passar res, amb un fet menor com el diner negre del PP què ens podem esperar? Segurament que hi hagi "SENI" i que tot acabi, en expressió castellana "en agua de borrajas".



































 
 


 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada