RTT Valenciana (II)

Que la televisió pública valenciana segueixi emetent després de l'anunci de la Generalidad valenciana d'Albertito Fabra és un fet força insòlit.

 

Que ho faci el dia que la policia grega ha irromput (amb nocturnitat i al·levosia" a les instal·lacions de la radiotelevisió pública grega i n'ha desalotjat els professionals, que seguien emetent i funcionant malgrat el decret de tancament promulgat pel govern grec feia un parell de mesos) també. Segurament és casualitat, però la coincidència és d'una abrumadora plasticitat.

 

Ara bé, el que resulta més xocant de tot plegat és que en un sol dia la televisió valenciana, deslliurada de les regnes del poder que collava,  manipulava i censurava continguts i professionals, després de l'anunci del tancament, hagi passat d'una share de pantalla del 3% al 9%.

 

És insòlit sentir Quico Pi de la Serra o Raimon la la televisió valenciana (no se sentien des que en Joan Lerma la va crear fa 24 anys). És insòlit que entrevistin al vocalista d'Obrint Pas Xavi Sarrió (grup proscrit a la televisió del PP). És al·lucinant que s'hagi d'arribar a situacions límit per constatar que el canal que va inventar "Tómbola", un titella al servei del Partit Popular, pugui transformar-se en un potent mitjà d'oposició al poder popular només en 48 hores, i al que li surtin recolzaments com bolets.

 

Malhauradament la situació no es podrà allargar massa i la guardia civil, allà que no tenen mossos d'esquadra, farà en breu el mateix que han fet aquesta nit a Grècia, utilitzant l´única arma que pot silenciar la democràcia: la intimidació, la força bruta, la coacció.

 

És una llàstima que s'hagi hagut d'arribar a tal extrem per a constatar que un altre model de moltes coses és possible, i que els apriorismes s'assenten moltes vegades sobre fangs poc estables. Un altre món és possible. Ho estem veient cada dia: amb la plataforma antidesnonaments, amb l'acabament de la impunitat dels directius de banca corruptes, amb polítics estafadors, amb..... 

 

Sigui com sigui el PP pagarà un preu polític per la seva actuació. Primer per a la utilització partidista de la televisió pública, i segon perquè com s'ha pogut demostrar, sense directius ni polítics, moltes coses funcionen més bé (que els ho expliquin als belgues, que han estat més d'un any sense govern i res no ha deixat de funcionar....).