Mossos d'esquadra

Les explicacions del Conseller d'Interior Ramon Espadaler avui a TV3 i les del Director General dels Mossos Manel Prat a Catalunya Ràdio no m'acaben de convèncer.

 

Vagi per endavant que trobo la policia un mal necessari (tota, sigui del color que sigui, ja es digui "la nostra" o "la d'ells"). Com diu un amic que ho ha probat, els cops de porra dels nostres fan tan de mal com els d'ells.

 

 És a dir, que conceptualment mai no m'ha agradat la policia, com no m'agradaven els porters de discoteques quan anava a les discos (eren uns xuloputes ignorants que es creien importants per estar imbuïts del dret de dir "tu sí, tu no"), com tampoc m'ha agradat mai l'exèrcit, ni els guàrides de seguretat, ni la guardia civil, ni en general ningú que porti una pistola o similar arma de foc. Potser herència d'una visió més aviat esquerrana de la vida i la política, tot allò que fa flaire d'imposició em provoca repelús.

 

Les meves -escasses- experiències amb la policia de casa sempre han estat més aviat negatives, totes relacionades amb trànsit, és clar, algun excés de velocitat, una actitut arrogant en aturar-te per fer-te bufar en un control d'alcoholèmia, una retirada de punts per estar aturat en un vial d'una autovia, grans dosis de mala llet en la majoria dels casos, i poca cosa més.

 

Una cosa sembla clara, que ser policia a Ciutat Vella no deu resultar cosa fàcil, i en aquest sentit, entenc alguna de les declaracions que feia Prat aquest matí: "Tret que apareguin noves proves, entenem que [l'actuació dels Mossos pel cas Raval] és una operació més o menys correcta", ha dit a la Mònica Terribas a tenor literal. Què deu voler dir això de "més o menys"? L'actuació d'un cos policial no pot basar-se en el "més o menys", hi ha normes, protocols i els que cobren diner públic per defensar la seguretat de tots han de mantener unes actituts impecables, exemplars.

 

Puc estar d'acord en que la investigació de la policia nacional semblaria esbiaixada (tot allò que vingui del Ministeri de l'Interior cal posar-ho en quarentena, i més en una situació política tan convulsa com l'actual) i després de sentir la transcripció de la trucada de l'empresari mort a la policia municipal abans de la intervenció dels Mossos, encara més.

 

També puc estar d'acord en que el difunt no era pas precisament un sant, i en que no està clar que revés cops al cap, però a Madrid -ciutat- tenen una dita que fa: "Blanco y en botella, leche", i això és el que ens dónen a entendre les imatges que es van gravar en vídeo o per telèfon mòbil al lloc dels fets.

 

No em crec els testimonis dels veïns, antipolicia per natura, tampoc em crec l'informe de la nacional, però les imatges mostres una actitut de força desproporcionada davant d'un ciutatà -violent o no- que està estirat al terra, desarmat i emmanillat. Un espectacle indigne d'una democràcia com la que hauria de ser la nostra.

No puc estar d'acord en que hagi de ser una jutge la que decideixi que els mossos s'han d'imputar i només aleshores siguin retirats cautelarment del servei.

 

Fa prou temps que se'n parla, d'un tema que no hauria de ser notícia, per tranquilitat de tots plegats. Hi ha massa casos d'actuacions irregulars de la policia catalana (13 agents imputats només a la comissaria de  Ciutat Vella): desproporció en l'ús de la força, utilització indeguda de pilotes de goma davant manifestants desarmats (cas Ester Quintana i alguns altres, actuacions vexatòries en interrogatoris a comissaria (Les Corts és un clar exemple), i en general, una certa fatxenderia associada, defenso, a la tinença d'una pistola i a portar un uniforme. L'altre dia esmorzava a l'àrea de servei de l'AP7 a Bellaterra, que és punt habitual de reunió dels antiabalots dels mossos. Fan veritable por: armats fins a les dents i amb una cara de males puces que espanta només de veure-la.

 

Alguna cosa ha de canviar al cos dels mossos, al Menys des de la perspectiva de la transparència i la rendició de comptes, però ja se sap, vivim en una democràcia de baixa qualitat, també a l'oasi català, que ningú es pensi que en això el poble català sigui moralment superior. Aquí no dimiteix ni el Tato, bé sí, l'Oriol Pujol "parcialment".