L'Ignacio Wert no deixa de sorprendre'ns. És un home complert. Ideòleg de la FAES, l'escola de pensament de la dreta nacionalcatòlica benpensant, aquella que està treballant amb intensitat per, entre d'altres perles, espanyolitzar Catalunya (amb resultats mediocres m'atraveixo a afegir), gran coneixedor del Català (no és broma), home amb capacitat de treball extraordinària (tampoc és broma), però sobre tot, sobre tot, personatge posseït pel sectarisme digne del millor Aznar.
No n'hi ha hagut prou amb la massiva contestació a la seva LOMCE (recordem-ho, la cinquena llei d'educació en trenta pocs anys de democracia), que ara havia de tornar a quedar en evidència, no només a Espanya, sino també a la Unió Europea.
El 29 d'Octubre, a instàncies del ministre més estimat de l'Estat Espanyol, s'aprovava una ordre ministerial que suprimia les beques Erasmus que havia de pagar als estudiants el govern espanyol. Fins aquí bé, no vindrà d'una arbitrarietat més, però el problema rau en que la supressió de les beques es feia amb carácter retroactiu a alumnes espanyols que ja eren a les seves destinacions estudiant a universitats de la Unió Europea.
És el que passa a les democràcies de baixa qualitat, com ara Espanya o Burkina Fasso per posar un parell d'exemples: s'aprova una norma, que suposadament hauria de donar als administrats seguretat jurídica (se'n recorden dels ajuts a la generació d'energies renovables i les subvencions atorgades? Van desaparèixer quan el dèficit tarifari es va disparar -gran herència del govern Zapatero- i van deixar astorat un immens nucli d'inversors de capital estranger que pensaven que Espanya era territori jurídicament segur), i tot de cop, quan l'administrat ha pres determinades decisions en base a la norma aprovada, algun il·luminat decideix que la norma es tira enrerre.
Així és Espanya, un país que en comptes de fomentar la cultura i la internacionalització de l'educació dels seus súbdits aposta per apujar l'IVA cultural (cas veritablement de Harvard University, del que algun dia se'n parlarà com a clar exemple de despropòsit) o per eliminar unes beques per a estudiar fora d'Espanya que prèviament s'havien concedit.
L'únic consol en tot aquest immens despropòsit és que sortosament Espanya forma part -agradi o no- de la Unió Europea. I a aquesta, de la mà del portaveu de l'executiu Olivier Bailly, en assabentar-se del que s'havia aprovat en Consell de Ministres el 29 d'Octubre, li han faltat cames per agafar el telèfon i cridar a l'ordre als descerebrats.
La Comissió Europea ha hagut doncs d'intervenir advertint el govern espanyol que hauria d'haver informat els estudiants beneficiaris d'una beca Erasmus que tenia la intenció de reduir la subvenció anual abans de l'inici del curs acadèmic i no pas quan aquests ja havien començat el curs. Normal, no? Doncs a Madrit -concepte- no se li va acudir a ningú. Vés que curiós.
Això sí, el ministre no rectifica anul·lant l'ordre ministerial (això seria massa digne), simplement la "deixa temporalment en suspens". Geni i figura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada