He escrit més d'una vegada i de dues en aquest espai que com més gran em faig, més desencís tinc de tot allò alemany, quan fa uns anys els tenia gairebé mitificats.
No puc estar menys d'acord en el "dumping" social que practiquen amb els seus "microjobs" i la misèria que cobra una part important de la població. Discrepo plenament de com ha contribuït Alemània a tancar -en fals, molt en fals- la crisi grega, humiliant els grecs de forma totalment innecessària (amb la premisa que sóc dels que pensen que els deutes -quan són raonables i exigibles, que no és del tot el cas de Grècia- s'han de pagar. En aquest aspecto subscric totalment la línia argumental de l'ex-ministre de Finances Yannis Varufakis.
No m'agrada una Unió Europea construïda sota la supervisió i aprovació final d'una Alemània que va dissenyar mecanismes macroeconòmics incomplets que han provocat l'Europa de les desigualtats que estem visquent els nostres dies. No m'agrada una Alemània que no va plantajar seriosament que la implantació d'una moneda única sense harmonitzar sistema bancari, sistema impositiu i renda per càpita era una bomba de rellotgeria que acabaría esclatant en un moment o altres (com ho ha fet en el cas de Grècia).
No m'agrada una Alemània que té un sistema de seguretat i salut laboral i seguiment de baixes que permet una "Germanwings" amb pilots que són capaços d'amagar depressions i malalties oculars i que acaben assassinant 150 innocents.
I finalment, la cirera del pastís, no m'agrada una Alemània que ha girat la cara durant molts anys a les trampes que feien els "seus" constructors de vehicles en les proves d'emissió de gasos d'escapament dels seus models. És impressionant constatar que un dels grups multinacionals d'automoció més importants del Planeta, que ha basat bona part del seu prestigi i comunicació en la "tradicional fiabilitat dels productes alemanys" hagi pogut fer trampes d'una forma tan continuada i tan conscient. Allò que en la justicia equivaldria a la prevaricació. És tan fort, tan fort, que fins i tot costa de creure que sigui cert.
A molts altres països (els anglosaxons) un escàndol de tals proporcions hagués acabat amb detencions, purgues, depuracions i peticions publiques de perdó. A Alemània es limiten a substituir el president, dir que en un mes presentaran el pla de xoc i a fer anuncis als diaris a la pàgina anterior a la doble pàgina central que expica el cas amb "pèls i senyals" (a "La Vanguardia" d'avui, per exemple).
En fi, coses com aquesta si passessin a Espanya s'entendrien com a "part endèmica" de la corruptela i la "xapussa" i tot el món civilitzat se'ns tiraría al damunt, si passen a Alemània, s'obre una comissió d'investigació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada