És sobradament conegut que les llengües són ens vius, i com a tals s'adapten als seus parlants com a conseqüència de múltiples variables (és un fenomen molt polièdric), que van incidint amb el pas del temps i condemnen paraules al desús, n'incorporen de noves, degut fonamentalment -però no només- a l'influxe d'altres llengües més poderoses i a d'altres els donen nous significats, nous usos.
Un exemple interessant m'ha vingut al cap aquest matí escoltant el programa de la Terribas a Catalunya Ràdio. Un dels periodistes del seu equip, en Domènec Subirà, fa una secció de "queixes" mig en broma mig en sèrio i cada matí explica una petita anècdota. La d'avui era precisament l'ús de l'adjectiu "motivat".
Aquesta és una paraula que segons definició literal del DIEC, vol dir: "que té motius que l'estimulen a fer una cosa". Fins no fa gaire tenia una clara acepció del verb motivar. Doncs aquest estiu, sentint converses entre els meus fills vaig veure que l'ús que feien de l'adjectiu "motivat" no tenia res a veure amb el sentit que li hem donat nosaltres tota la vida (que coincideix amb el que encara avui hi ha als diccionaris, és clar). Un dels meus fills li va dir a l'altre en una discussió que anava pujant de to: "el que et passa a tu és que ets un motivat". No vaig dir res, i em vaig limitar a seguir escoltant. L'ús de l'adjectiu continuava amb un: "beneit, no cal que et motivis tant"... i llavors ho vaig entendre. Motivat té en l'acepció que li donen els meus fills un clar sentit pejoratiu, que podria tenir com a sinòmims: "pringat", "penjat", "passat de voltes" i d'altres perles amb significats similars.
No hi vaig donar més importància pensant-me que era un tret molt particular de la colla dels meus fills, o de l'escola on estudien els meus fills.....fins aquest matí en Domènec Subirà ha compartit exacament el mateix que jo vaig pensar el més d'agost. El jovent ha canviat el significat del verb "motivar" i de l'adjectiu "motivat"!!! No és una cosa dels meus fills o de la seva escola. També succeeix a Barcelona, i probablement, amb el ressó de les xarxes socials a les que estan connectats els nostres cadells, el nou ús de l'adjectiu ja deu ser més que comú.
Ho trobo francament extraordinari, digne d'un estudi. I segur, segur que hi ha moltes més paraules que han cobrat nova vida amb un significat diferent per part dels nostres fills. Una clara mostra que la llengua és viva.
Un exemple d'ús antic i d'ús nou podria ser el següent: a la nostra joventut haguéssim dit: "En Pedro Morenés està molt motivat per a treure els tancs al carrer si a Catalunya no ens portem bé" (una frase que tothom enten, oi?). Avui els meus fills dirien el següent: "En Pedro Morenés és un motivat total: diu que vol treure els tancs al carrer si a Catalunya no ens portem bé"....No vol dir exactament el mateix, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada