Final de campanya, per fi

Ha estat aquesta, una campanya esgotadora, i no només pels candidats. Diria que la intensitat de tot plegat no la recordo en una campanya electoral des que vaig començar a votar, ja fa 30 anys. Com a ciutadà em sento esgotat. Hi ha hagut "Procés" i "Unitarisme" fins a la sacietat. No sé si "Ara és l'hora", però el que jo sí afirmo és: "Ja era hora......".

Fins i tot avui, en les tradicionals (i absurdes) fotos de tots els candidats i candidates, regnava en les fotografíes un aire de cansament.

Aquesta ha estat la primera campanya en la que trobo que la jornada de reflexió s'escau plenament (ara ho entenc). No és que s'hagi de reflexionar res, perquè hores d'ara dubto que hi hagi algú que demà vagi a votar que no tingui decidit el seu vot, sinó que el que cal és serenor i repòs després de tanta intensitat, no exempta de molta tonteria en alguns casos.

Si hem de fer balanç, en aquestes eleccions autonòmiques plebiscitàries (la cosa també més atípica que he vist mai) el bàndol "secesionista" ha jugat bé les seves cartes i el bàndol "unionista" no ho ha fet gens bé (en termes futbolístics diríem que s'han marcat molts gols en pròpia porta). Això no vol dir massa res perquè demà pot passar de tot, però tot apunta a que determinades males praxis passaran factura a alguns.

Sort dels balls que s'ha marcat en Miquel Iceta....

Penso que els que més malparats sortiran demà de les urnes seran:

• el Partit Popular, que ha atiat fins gairebé el darrer moment el vot de la por, generant innecessàriament una crispació que a Catalunya no es viu, es miri com es miri, fent accions impròpies d'una campanya  que haguessin hagut de vendre el positiu (només ahir, suposo que en un atac de desesperació, es va fer públic un vídeo de campanya del PP en el que els principals directius s'adrecen als Catalans parlant en Català, fins i tot el gran políglota Mariano): buscant les declaracions del governador del Banc d'Espanya (corralito), fomentant que els empresaris es pronuncïin sobre la "sacrosanta" unitat d'Espanya (als que els importa tres bledes mentre puguin seguir fent diners), fent venir a en Sarkozi (imputat a França en una muntanya de càrrecs), invocant la Constitució Espanyola sense conèixer el que en diu el seu article 11.2.....
• Catalunya sí que es pot: un Pablo Iglesias descol·locat, amb un partit nou i un candidat completament desconegut, només ha pogut esgrimir l'argument de l'etnicisme, i li ha sortit, com al PP, el tret per la culata. Que això ho faci la dreta pura i dura passi, però que ho faci l'esquerra anternativa, m'omple d'espant.
• Unió Democràtica: amb un discurs gastat, i un degoteix de baixes al partit fins i tot durant la campanya, amb el familiars de Carrasco Formiguera que els han prohibit utilitzar el seu nom, només pot sortir de les urnes de dues maneres, molt malferit o directament mort.

Les respostes, demà a partir de les 8 del vespre. Sense dubte, serà una nit fascinant.