Impressionant el debat d'ahir a "La Sexta" amb en David Fernández com a convidat, fent tertúlia amb Carmen Chacón, Ana Grau i Paco Marhuenda, de "La Razón". Una llicó d'educació, sentit comú, valentía i arguments.
Paga la pena veure el programa sencer i constatar com, malgrat els desesperats intents de vinculació amb Mas i la corrupció convergent (Marhuenda), els arguments catxondos de la Chacón del "no me prives de ser Catalana, Española y Europea", i els arguments del debat etnicista (tots contra ell), en David Fernández se'ls va torejar amb una classe que al final va acabar essent reconeguda pels 3 contertulians (se'ls van acabar els arguments...).
Ni una paraula fora de to, ni un argument rebatible de forma objectiva. És extraordinari veure un home de Zamora, fill de pares Zamorans, defensant la independència de Catalunya. El seu argument màgic: "jo no sóc nacionalista, sóc independentista", no va poder ser refutat de cap de les maneres. És extraordinari veure les cares d'estupefacció dels tertulians mentre en Fernández, amb unes taules i una tranquilitat més que espartana, anava desgranant arguments i raons.
La cirera del pastís la posa un twitter del gran no nacionalista i conegut simpatitzant de Catalunya, Sr. Jiménez Losantos, que fent referència a un twit previ de l'Ana Pastor en el que piulava que es pot estar més o menys d'acord amb Fernández però que bé molt de gust escoltar-lo (comparteixo plenament l'opinió de la periodista), en Jiménez piula: "fa fàstic un individu que feia de xófer a l'Otegui quan aquest venia a Catalunya".
La resposta, també en forma de twit per part d'en Fernández és una lliçó magistral. Li etziba, literalment: "no tinc carnet, però llibertat per Otegui". Senzillament una resposta brillant, sense estridències, sense amargor. Amb la contundència d'un home que es va atrevir a aixecar una sandàlia contra en Rodrigo Rato.
Per acabar, no us perdeu el vídeo de "Junts pel Sí" amb la cançó d'en Lluís Llach "Mes lluny" de "Viatge a Itaca". Fa allò que l'unionisme sembla incapaç de fer, desperta, en paraules d'en Miquel Martí Pol en boca d'en Lluís Llach, la il·lusió d'un futur "lluminós i possible". I contra això, és molt difícil lliutar. Només es pot prohibir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada