La internacionalització del "Procés"

El que des de la Caverna es considera un èxit sense precedents de la diplomàcia espanyola i del rei Felip VI als Estats Units és una mostra més de la miopia i la obstinació de la Castella imperial.

Que el president dels Estats Units Barak Obama, amb una cara d'avorriment difícil de descriure hagi dit que està "profundament compromès a mantenir la relació amb una Espanya forta i unificada", és considerat per García Margallo i els seus acòlits un gran reconeixement (d'algú que no ha posat mai els peus a aquesta Espanya...).

Però segueixo pensant que la "inteligentzia" de Madrit (concepte, no ciutat) torna a errar el tret. Això que la diplomàcia espanyola ha entès tan bé té una altra lectura que per a mi és molt més rellevant. El "procés" o el "conflicte" ha deixat de ser un "asunto interno de España" i està agafant ressó internacional. El millor que li podia passar a l'anomenat "Procés Català" és un reconeixement internacional tan clar com que, sense citar-lo, el president dels Estats Units en faci referència en compareixença a peu dret.

Òbviament cal preguntar-se si això que els diaris de la Caverna han interpretat com una gran victòria (com quan l'Espartero deia que s'havia de bombardejar Barcelona amb una certa periodicitat per tal de mantenir "los díscolos Catalanes a ralla"), ha estat interpretat de la mateixa manera a la resta del món. En dubto profundament.

Però tan de bo que sigués així, i que les manifestacions en el mateix sentit (profundament ambigu, vull dir) de l'Angela Merkel i David Cameron ajudin a posar definitivament el problema Català al mapamundi.  Si això contribueix a donar visibilitat a l'afer, benvinguda sigui la diplomàcia espanyola (tan poc diplomàtica tota ella).

Només cal recordar que aquesta diplomàcia, rebent consignes del Madrit imperial (i manuals d'instruccions a les ambaixades), no fa altra que intentar anul·lar qualsevol visibilitat de Catalunya al món, sigui fent tot allò possible i impossible per evitar  que el Català sigui llengua oficial a la Unió Europea (Andorrans, si us plau, entreu a la UE!!), o per intentar impedir les seleccions esportives catalanes o el domini .cat (que per cert, malgrat la seva oposició, avui fa 10 anys!!), entre moltes altres martingales.

I aquestes compareixences presidencials (que ja se sap que no són de franc...em pregunto quina contrapartida haurà hagut de donar Espanya....) al final valen el que valen. Si recordem el que van dir els Estats Units dos dies abans que Eslovènia esdevingués independent, o la Rússia de Yeltsin va dir de Lituania dies abans de la seva independència, s'assembla molt el que ahir li van fer dir a Obama....

Llàstima que el president Obama no hagi citat explícitament Catalunya, si ho hagués fet la diplomàcia espanyola hauria contribuït de forma molt decisiva a afavorir la independència de Catalunya.