Ha passat ja una semana de les eleccions i hi ha algunes idees que m'agradaria destacar, especialment després de veure els esdeveniments de tota la setmana passada i de com els uns i els altres s'estan posicionant de cara a les recent anunciades eleccions generals espanyoles del 20 de Desembre de 2015.
La primera i més important, és que el que mai no havia estat un referèndum per part dels partits unionistes, ho hagi esdevingut com per art de màgia quan els vots del SÍ, no han assolit el 50% més 1. Don Marianico Rajoy fins i tot s'atraveix a més. Suma els vots del SÍ i els atorga un 35%, ja que compta tot el cens electoral, i als que no han votat els compta dins el bloc del NO. D'això en dic jo un exercici de democràcia (orgànica).
La segona és que...., o My Good! al senyor ministre de justícia, se li escapa en unes altres declaracions memorables (dic altres perquè les més memorables, destinades a passar als anals de la història dels despropòsits són les que va fer Don Mariano al periodista de Carlos Alsina (serà possible que un dels nostres em faci aquestes preguntes, es devia preguntar?). Les declaracions venen a dir que la imputació del president Mas estava ja acordada però que l'executiu de Madrit (concepte, no ciutat) va "decidir" que es fes pública després de les eleccions (no fóra que es generés un màrtir). Després va "matisar", però extemporàniament, és a dir, tard i malament. Si d'això en diuen la separació de poders ja podem plegar veles.
La tercera fa referència a la famosa fractura social. L'endemà de les eleccions, quan tothom sabia els resultats, els que tenim la sort de tenir feina vam anar a treballar amb normalitat. Ningú va sortir amb les pistoles ni vaig sentir a parlar de famílies separades ni de cunyats que el diumenge passat no van anar a dinar amb les seves famílies per aquestes malèfica divisió organitzada pels separatistes, que deuen voler foragitar i expulsar els que no pensen com ells.
La quarta és que he sentit a tort i a dret, en el meu entorn proper (i m'imagino que una mica per tot arreu) una sensació dels que jo anomeno "saturació del procés". Jo mateix he necessitat una setmana de desconnexió, sobreinformat, fart de posar la tele i només sentir a parlar del SÍ i del NO, dels partidaris i dels detractors, dels bons i dels dolents....He vist molta més mala intenció a la Caverna que aquí, però, és clar, això és opinable, depèn del color del vidre, com hagués dit Campoamor.
I finalment, esperem que la censura informativa que s'autoimposat la CUP posi una mica de seny en el complex panorama post-electoral. Seria una llàstima que un 47,7% de vots impedís formar un Govern, que governi i vetlli pels ciutadans del carrer, pels que els han donat el vot i pels que no, i que en paralel a la "construcció de la república Catalana", es vagi fent també feina de l'altra, de la que exigeix la gran majoria de la població, fins i tot aquella que ha votat a aquella noieta guapíssima, impertinent i mal educada que la nit electoral cridava "libertad, libertad...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada