Els resultats de les eleccions autonòmiques andaluses de diumenge passat es poden resumir en dues conclusions:
- El PP ha patit una derrota espectacular, i
- La formació de govern serà a priori una tasca molt i molt complicada, potser tant que al final no hi haurà govern i s'haurà d'anar a unes altres eleccions.
Els 47 escons obtinguts per el PSOE de la Susana Díaz són insuficients per a aconseguir la majoria suficient per a poder-la investir com a presidenta de la Junta de Andalucía, que se situa en 55 vots (el Parlament andalús té 109 escons). La jugada d'avançar eleccions li ha sortit prou bé, però no suficientment.
La negociació està tant interessant que m'atreveixo a expresar una de les possibilitats que ara per ara veig possible per a permetre la investidura de la Díaz. Remota, per a les conseqüències que podria tenir, però plausible.
Podemos ha deixat clar, entre d'altres peticions, que vol la dimissió immediata de Griñán i Chaves (senador i diputat al congrés respectivament). Ciudadanos també ha posat com a pre-condició la caiguda dels mateixos "patums". IU no vol ni sentir a parlar del PSOE, després del que va pasar. I això posa en qüestió moltes coses, entre d'altres l'estabilitat del status quo, en el que els factótums dels partits es defensen a capa i espasa.
M'atreveixo a vaticinar un pacte "puntual" PSOE-PP per a la investidura ("només" per a la investidura), a canvi d'algun cromo a les municipals. Entre els polítics professionals que només treballen per a asegurar la seva supervivència ho veig com un escenari perfectament plausible.
Ara bé, si fan això, encara que tinguin tots els assessors electorals del món i que hagin ponderat totes les variables, el daltabaix serà tan gran que el PSOE no tornarà a guanyar unes eleccions serioses (descarto les municipals) fins a la nit dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada