Com que el terrible desastre del A320 m'ha trasbalsat moltíssim, des de dimecres que no paro de donar-hi voltes.
La catàstrofe s'ha gestionat de formes diverses en funció de qui hi ha tingut més o menys responsabilitat. En general el pitjor ha estat la gestió periodística, d'un fastigós color groc, ensenyant fotos dels morts, tot i que també hi ha hagut notables excepcions (el "PuntCat" de dijous passat, un programa que no m'agrada per la seva tendència a mirar-se en melic i la sobre-actuació permanent de l'Ariadna Oltra, però dijous va ser brillant, ponderat, intel·ligent i respectuós). I el millor, la forma en que França, una vegada més França, ha actuat. El meu respecte i admiració per la diligència, rapidesa, professionalitat, humanitat per la manera en que França s'ha portat.
A Espanya també se li ha de reconèixer el mèrit (han actuat bé i de pressa), i aquesta vegada sí, la coordinació amb la Generalitat ha estat sense màcula.
El gran forat negre ha estat Alemània. Jo que fa molts anys que treballo amb alemanys i per tan els conec molt bé, els tinc del tot desmitificats. Hi ha a part d'Europa, sobre tot als països del Sud, una mena de complex d'inferioritat de molts que fa que els alemanys, que sí és cert que són una gran potencia industrial i exportadora (fent "dumping social", però) estiguin en un pedestal uns centímetres més amunt de la resta de mortals europeus, i uns metres més amunt dels "del Sud".
Si el pilot hagués estat, posem per cas, espanyol, estic convençut que el daltabaix informatiu hagués estat majúscul. Tot haguessin estat crítiques corrosives, de tota mena i a tort i a dret. Tal vegada fins i tot ens haguessin expulsat de la Unió Europea... (exagero però és un recurs d'estil que no he volgut evitar).
Ara, com que l'assassí depressiu es deia Andreas Lubitz, els alemanys no se'n saben avenir, i no fan més que intentar comprendre, i això sí, s'han afanyat a lamentar-ho i buscar explicacions sobre el què ha pogut fallar. Fins i tot els diaris espanyols i catalans han publicat una pàgina de condolències ("el nostre més sentit condol", signat per Carsten Spoht, president del consell d'administració de Lufthansa i Thomas Winkelmann, portaveu del a direcció de Germanwings).
Doncs a la gran potència industrial i tecnològica d'Europa han fallat un munt de coses. Només així s'explica que un individu amb tractament mèdic per depressió, amb una baixa signada per un metge i amb un pèrdua de visió d'un 30% en un ull, pogués amagar la baixa a l'empresa i continuar treballant. A la pobra Europa del Sud segur que es fan moltes coses molt malament, però aquesta en concret (i moltes altres, comparant-ho amb la gran potència) es fan molt més bé.
A Espanya, l'Andreas Lubitz no hagués estat dins la cabina de l'avió que el va portar a la mort juntament amb 149 innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada