Platocràcia

Els resultats de les darreres enquestes del CIS en relació a la intenció de vot de cara a les properes eleccions al parlament español mostren alguns resultats que, no per previsibles, deixen de ser interessants.

Una primera constatació és que els dos partits que s'han fet populars a "cop de plató televisiu" (i de Twitter) pugen com l'escuma. És el cas de Podemos, formació a la qual el baròmetre del CIS de gener li concedeix una intenció de vot del 23,9% (22,5% a l'Octubre de 2014), situant-se com a segona formació política després del PP (27,3%) i per davant del PSOE (22,2%). I és el cas de Ciudadanos/ans, que apareix per primera vegada a les intencions de vot amb un 3,1% (0% a l'Octubre de 2014).


De fet, és normal que els partits d'arrel més "tradicional" desgastats per l'acció de govern, la corrupción i els anys d'exercici del poder o de l'oposició, perdin pistonada. Els clars perdedors són, en primer lloc el PSOE, però segurament de forma cojuntural (vegi's Andalusia, qüestió a la que dedicaré una entrada al blog properament), i a continuació el PP (també parcialment de forma transitòria).


Però clarament, clarament, i de forma probablement irreversible hi ha com a grans perdedors, per l'esquerra Izquierda Unida, que passa de l'11,5% (Octubre 2013) al 4,8% (Gener 2015), i per la dreta personalista, recalcitrant i permanentment emprenyada l' Unión Progreso y Democracia de la senyora Rosa Díez, que passaria al mateix periode del 9,9% al 4,6%.


En el cas dels dos partits catalans, i també si ho comparem amb les dades del baròmetre de l'Octubre de 2013, Ciu es manté i ERC per la meitat del suport, però aquí les causes són d'una altra natura.


També és interessant entendre que aquesta situació ha de ser necessàriament transitòria. Poden passar divereses legislatures o només una de sola, però és clar que les dretes són dretes i les esquerres són esquerres, encara que aquesta -important- diferència conceptual s'hagi desdibuixat durant els darrers anys. Per això Podemos ha irromput amb tanta força, perquè l'esquerra tradicional (PSOE i IU) no han sabut respondre amb dignitat ni propostes als envits de la crisi que ha acabat amb bona part de l'estat del benestar que s'havia construït als darrers 25 anys. Es consolidarà Podemos i desapareixerà el PSOE (la desaparició o la marginalització total de IU està cantada), o el PSOE es refundarà o es fusionarà amb Podemos, però al final només en pot quedar un.


El fenòmen Albert Rivera, també és transitori. A Madrit -concepte- hi han abocat molts diners per a fer-lo pujar. És comprensible. Representa la joventut, l'empenta, la netedat, l'unionisme no estrident (a diferència de UPyD) i el liberalisme "assenyat" (a diferència del liberalisme "salvatge" del PP), i el combat contra el separatisme català, però amb cara amable. De tota manera, com que de dreta també només en pot quedar una, acabarà fusionat o substituint el PP (però perquè això passi han de passar moltes llunes).


Les eleccions anadaluses del 22 de març començaran a desvetllar algunes de les incògnites.