La condemna andorrana

A Andorra li ha tocat la Grossa, però la Grossa desgraciada, és clar. Tot i que la premsa espanyola i la catalana n'estan fent una exageració innecessària i desproporcionada, és evident que BPA, la Banca Privada d'Andorra, controlada per la familia Cierco, l'ha hagut de fer de l'alçada d'un campanar.

Que un país habitualment no intervencionista fora de les seves fronteres - sense conyes, aquest és el cas dels Estats Units- de la mà de la seva secretaria d'Estat, informi el Govern d'Andorra de suposades males praxis per part de BPA és símptoma que es tracta d'un afer greu.

Quan llavors surten a la llum "honorables" clients d'aquesta entitat, com primer la familia Pujol -"al completo" i després noms il·lustres com ara Petrov (aquell que volava amb helicòpter acompanyat d'en Xavier Crespo, alcalde de Lloret) o Gao Ping (empresari xinès amb moltíssims contactes a Madrid) ja ens dóna una clara mostra de per on van els trets. 

I els trets apunten a allò que he repetit moltes vegades en aquest blog: "Blanco y en botella: leche". Si el que es denuncia des dels Estats Units fóssin pràcticam aïllades, ho podria entendre com una mala praxis d'algun gestor, però quan la bola es fa grossa és imposible poder dur-ho a terme sense l'aquiescència de la cúpula directiva.

El problema és que com a conseqüència de l'anterior, allò que podien ser practiques aïllades o minoritàries i que, en conseqüència, no represenarien res per a la solvència de l'entitat (que tenia un "cuore capital" abans del desastre que s'apropava al 20% del balanç) acaben o poden acabar, per l'efecte contagi i l'efecte pànic, en una situació de pànic sistèmic que pot redundar, en primera instància amb BPA i de retruc amb el sistema bancari andorrà, que -no ens enganyem- és molt i molt fràgil. Llegir sobre individus que cobren d'un 3% a un 7% de comissió per blanquejar diner il·lícit em revolta.

Andorra ha de liquidar BPA i donar entrada a un altre banc que gestioni els seu comptes. I ho ha de fer ràpidament, per intentar aturar el cop. I ha d'endegar una campanya global de restauració del seu prestigi, perquè si el pànic s'apodera de la gent, és cert que mentre duri el "corralito" no es pot fer res, però  llavors retirarà els diners en massa, d'aquest banc i de tots els altres bancs que operin directament o indirecta al país.